El Baix Llobregat és la segona comarca catalana en densitat de població (1715 hab/ km2), únicament superada pel Barcelonès. Té una població de 833.540 habitants (2022) repartida en 30 municipis. La meitat d’aquests, (els que tenen més de 20 mil habitants) estan obligats a redactar un Pla d’Emergència Per Sequera (PES), segons l’acord GOV/1/2020, i a definir les mesures específiques a aplicar segons l’activació dels diferents escenaris de sequera (pre-alerta, alerta, excepcionalitat i emergència).

Més de 3 anys després de l’acord, únicament 4 d’aquests 15 municipis han presentat el PES i han estat avaluats favorablement per l’Agència Catalana de l’Aigua (Castelldefels, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts). Uns altres 3 han rebut una avaluació desfavorable (Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Joan Despí). La resta està en tràmit o bé no ha presentat el pla, i entre aquests últims resulta alarmant trobar grans municipis com Cornellà, Sant Boi o Viladecans. Avui hi ha 627.482 persones al Baix Llobregat que viuen en municipis que incompleixen la llei. Aquesta irresponsabilitat dels governs municipals ens perjudica a totes.

Segons l’estudi d’Aigua és Vida s’estima una disminució de la disponibilitat d’aigua per a l’AMB d’aproximadament el 22% per al 2051. És urgent gestionar la demanda enlloc de planificar creixements urbanístics i econòmics. Malgrat això, la majoria de governs locals del Baix, especialment a l’àmbit metropolità, segueixen planejant creixements urbanístics i de població que res tenen a veure amb les necessitats de la població i, sobretot, són greument contraproduents a nivell ambiental. En un context de sequera i emergència climàtica, amb restriccions hores d’ara a la majoria de poblacions catalanes, i amb les xifres que dóna Aigua és Vida, aquest model de creixement urbanístic és insostenible i irresponsable.

Però és que, a més, els ajuntaments no tenen en compte l’estancament real de la població al Baix Llobregat els darrers tres anys, sinó només el creixement dels anys previs, que precisament ha portat el territori als límits de la sostenibilitat. L’any 2022 la població de tot el Baix va augmentar en 228 persones respecte el 2021 (un 0,03%). Respecte el 2020 la població va disminuir en 1.099 persones. Totes les projeccions demogràfiques i econòmiques que es fan per sustentar aquests creixements es basen en premises que no tenen en compte la gravíssima crisi ecològica ambiental que patim i que s’està accelerant: el canvi climàtic i l’extinció massiva d’espècies, abocant-nos al col·lapse socioambiental com alerten múltiples experts i institucions científiques.

Cal una implicació màxima de tots els estaments per fer front a la sequera actual i a les futures sequeres. I no només s’ha de treballar per afrontar-ne les conseqüències, sinó que cal posar l’accent en la prevenció: es calcula que aproximadament una quarta part de l’aigua potable es perd per fuites a les canonades, i no s’ha actuat perquè el percentatge és similar al de la resta de països d’Europa; és clar que no ens ho podem permetre. Limitar-nos a sancionar els particulars que facin un mal ús tampoc és la solució, ja que sota aquesta premissa les elits econòmiques podran continuar malbaratant un bé que és de totes.Des de Les Agulles-Ecologistes en Acció, emplacem a tots els municipis del Baix que no ho han fet encara a redactar el PES, abans d’acabar l’estiu d’aquest 2023.

Així mateix, instem els governs municipals a comprometre’s amb les 43 propostes sobre l’aigua a l’AMB que fa el col·lectiu Aigua és Vida, del qual formem part i emprendre el passos per remunicipalitzar l’aigua per fer una gestió no mercantilitzada d’un bé escàs i imprescindible per a la vida.