Una proposta de l’OMS que cap govern hauria de defugir és la de posar “salut a totes les polítiques”. Segurament ara, més que mai, en moments de canvi climàtic accelerat, tampoc es pot destriar salut de sostenibilitat. Les inversions econòmiques i la generació d’ocupació, privada i pública, haurien de respectar la proposta. Però vet aquí que a Catalunya, posant condicions a uns pressupostos reeixits en vots però fracassats en repensar continguts, s’imposen projectes contraris a la salut.

Així, des de terres tarragonines, la plataforma ciutadana Aturem Hard Rock denuncia l’impacte ambiental i els determinants de salut d’una inversió (?) que augmentarà les desigualtats econòmiques, laborals i socials. L’estil de vida que aquests paradisos volen vendre’ns no s’adiu amb la realitat d’un territori afectat per la sequera i per una indústria química que no s’aparta ni del risc ni de l’obsolescència. Hard Rock és l’enèsima versió d’un megaprojecte en un territori ja molt dependent del turisme. En cas que el projecte es dugués a terme, seria el setè més gran del món en superfície i el primer d’Europa, quintuplicaria en dimensió la suma dels quatre casinos que ja hi ha a Catalunya i tindria més màquines escurabutxaques que les que alberguen els disset establiments d’aquesta mena actius als Països Catalans.

Hereu de propostes fallides com Eurovegas i BCN World, que mai no varen gaudir de padrins de confiança ni amb Sheldon Adelson (ja traspassat) ni amb Enrique Bañuelos, insisteix a fer negoci amb el consum d’alcohol i l’estímul de les conductes addictives, sense saber-se mai si és de dia ni de nit —s’enganya el rellotge biològic amb llums artificials permanents que volen fer oblidar el cansament i la necessitat de descansar. Així, la proposta de creació de “paradisos del joc”, que ho són sobretot pel que fa a fiscalitat empresarial, i on tot és mentida, fins i tot l’atzar —la banca sempre guanya—, es cobra el seu peatge. Las Vegas va ser la quarta ciutat més estressant dels Estats Units, amb un risc de suïcidi el 50% més gran que en qualsevol altre lloc dels EUA.

Des d’un punt de vista econòmic i social, el projecte Hard Rock pertany a un model de creixement tres vegades fallit, que es manté de bombolles urbanístiques i megaprojectes tan indesitjables com impossibles que treuen grans rèdits del saqueig dels fons públics, via exempcions i subvencions a fons perdut. Ens adverteix la Plataforma del Camp de Tarragona que la taxa sobre el joc pot disminuir del 50% al 10% a Catalunya quan el Hard Rock obri portes si es mantingués la promesa feta pel conseller Andreu Mas-Colell l’any 2015 sota la presidència d’Artur Mas. Així es consoliden des del Govern les “zones franques” de múltiples facetes que configuren un model pirata on la gent té poc a guanyar i molt a perdre.

Treballar i fer política per la gent vol dir, també, repensar el territori i fer-ne un espai saludable i sostenible. No es pot, en nom del manteniment d’un autonomisme vergonyant i molt business fiendly, jugar-se la salut pública a la ruleta.