Aquest dimarts 14 de març el mitjà de comunicació i d’investigació La Directa ha fet públic que el representant de Hard Rock, i única cara visible dels promotors del megaprojecte que s’ha d’ubicar a Vila-seca i Salou, James F. Allen, figura als Paradise Papers, un escàndol internacional d’elusió fiscal. També han fet públic que la Societat a la qual es va concedir la llicència de casino, Hard Rock BCN IR 3 SA, és una empresa fantasma sense cap mena d’activitat des del 2011 fins a l’actualitat, contravenint les clàusules del concurs públic que obligaven a les Societats optants a acreditar experiència en el sector i solvència econòmica.
Tal com ha avançat La Directa, el promotor del megaprojecte Hard Rock Entertainment World i dirigent de l’empresa americana, James F. Allen, que és també l’únic administrador de la societat Hard Rock BCN IR 3 SA a la qual el Departament d’Economia va concedir la llicència de casino, figura com un dels noms de l’entramat multinacional d’elusió fiscal anomenat “Paradise Papers”. Les persones que figuren en aquests papers són responsables d’utilitzar els serveis de bufets d’advocats especialitzats en elusió fiscal i d’allotjar les seus d’empreses a paradisos fiscals. En aquest cas, James
F. Allen, la persona que ha signat els documents en nom de Hard Rock amb la Generalitat i qui, suposadament, ha tingut contacte amb els Departaments, és el director general d’una empresa allotjada a l’illa Aruba, considerada un paradís fiscal, tal com denuncia Oxfam Intermón, el sindicat de tècnics d’hisenda GESHTA o Attac.
En aquesta mateixa investigació s’ha posat al descobert que l’empresa a la qual es va concedir la llicència de casino el 2018, Hard Rock BCN IR 3 SA, és una empresa fantasma sense activitat econòmica des del 2011.
BCN IR 3 SA va ser creada el 2011 amb la com a empresa latent amb la suposada finalitat “d’instal·lació i explotació de casinos” per una persona condemnada avui per frau fiscal i falsificació documental, entre altres delictes, i involucrat en diversos casos de corrupció com la Gürtel, el cas Noós o l’escàndol de Nueva Rumasa. Posteriorment, va ser comprada per un dels promotors de BCN World amb l’objectiu de presentar-se al concurs públic per la llicència de casino que s’havia d’ubicar entre Vila-seca i Salou, ja que requeria en les seves clàusules acreditar, d’una banda “la solvència tècnica en matèria d'explotació de casinos de joc i apostes durant els últims cinc anys” i, d’altra banda, solvència econòmica i financera. Uns anys més tard, va ser adquirida per Hard Rock canviant la denominació a Hard Rock BCN IR 3 SA. Aquesta Societat va ser la que finalment va aconseguir la llicència. El fet sorprenent és que, segons consta al Registre Mercantil, l’empresa no ha tingut cap mena d’activitat econòmica, és a dir, és una empresa fantasma, fet que conradiu directament les clàusules demanades al concurs. En definitiva, s’ha concedit una llicència a una empresa que no complia els requisits essencials del procés administratiu, és només un instrument en mans de defraudadors fiscals que han enganyat el Departament d’Economia de la Generalitat.
Des de la Plataforma Aturem Hard Rock denunciem, un cop més i com sempre hem fet, que aquest projecte és un negoci totalment opac així com tot el que l’envolta. Des del primer moment hi ha hagut una manca deliberada d’informació i transparència per part de la Generalitat sobre qui era el responsable i la cara visible de Hard Rock amb qui s’estava negociant el contracte de compravenda dels terrenys, la concessió de la llicència del casino i les característiques del macrocomplex del joc. Aquest bloqueig informatiu no ens ha permès ser conscients de les conseqüències reals pel territori.
Avui, que hem fet públic el nom i cognom del responsable, veiem que al darrere de què, segons diuen, ha de ser el gran projecte que ha de salvar l’economia de la Costa Daurada, hi ha una persona involucrada en una operació de frau fiscal, pel que està disposat a qualsevol cosa per tal de maximitzar els seus beneficis. I això no és tot, sinó que també hi ha hagut frau durant el concurs públic de concessió de la llicència de casino donant-li a una empresa fantasma. Una llicència que, a més, està caducada.És una vergonya com han estafat un procediment públic que comporta una explotació econòmica enorme.
Però és que aquest és el tarannà que ha caracteritzat el macroprojecte des de sempre: especulació i trampes legals per salvar els mobles a La Caixa i les empreses implicades, per això se’ls ha modificat la normativa urbanística i se’ls ha fet una llicència a mida. El gran capital transnacional només busca beneficiar-se d’un model econòmic que els permet saltar-se qualsevol norma per tal de trinxar les persones i l’entorn per obtenir-ne el màxim rendiment, i aquí s’han trobat amb què el govern sempre n’ha sigut còmplice.
Assenyalem la hipocresia de diferents partits que venen la terra a mafiosos. No tenen cap projecte pel futur del nostre territori, només ciment, totxos, pelotazos i un model desarrollista digne dels anys 60. Perquè el principal problema de tot plegat no és que es construeixi una guitarra elèctrica de 90 metres que supuri ludopatia, corrupteles, màfia i catàstrofe climàtica, si no només n’és una conseqüència. El principal problema de tot plegat és tot el model econòmic desenvolupat al Camp de Tarragona, que demostra ser totalment caduc i obsolet, que mentre els beneficis de les grans empreses augmenten sense precedents, el poder adquisitiu de les famílies i les rendes de les veïnes són cada vegada més baixes.
Des de la Plataforma, aquesta passada setmana, vam sol·licitar urgentment una reunió amb la Consellera d’Economia i amb la Directora General de Joc i Tributs perquè donin explicacions sobre aquesta operació, de la mateixa manera que hem demanat reunir-nos amb el Conseller de Territori. Anunciem també que estem estudiant els mecanismes legals per tal de portar davant d’un tribunal tots i cadascun dels responsables que han permès i contribuït a aquest malbaratament de diners públics i que segueixen, avui en dia i malgrat tot això, apostant pel projecte.