La setmana passada, per fi, es van fer públiques les dades de les llicències de terrasses a Barcelona a tancament del 2022. Aquestes dades es poden obtenir al portal de Dades Obertes de l’Ajuntament

La comparació realitzada en relació a les dades del 2019, donat que els anys 2020, 2021 i part del 2022 va estar vigent el Decret d’alcaldia de maig del 2020, de mesures extraordinàries que permetien la instal·lació d’un nombre major de terrasses a la ciutat per la situació pandèmica i post-pandèmica, amb una gran flexibilització de l’ocupació de l’espai públic per ajudar al sector de la restauració.

La FAVB Constata un increment inacceptable de llicències, taules i metres quadrats ocupats. S’han concedit 2.284 llicències més, amb 11.653 taules noves des del 2019, la qual cosa representa un increment de taules del 62%.

Les dades són dades, i com sempre són interpretables, però algunes conclusions són clares:

-La nova Ordenança municipal ha facilitat i incrementat la massificació de terrasses a la ciutat. Barcelona ja té una densitat de terrasses altíssima, el triple que la ciutat de Madrid, per exemple.

-Les queixes del Gremi de Restauració eren del tot inversemblants: han aconseguit un 62% més de taules, la qual cosa no havia passat mai a la història. La feina de lobby del Gremi, per tant, ha donat els seus fruits. Constatem com de satisfets hauran quedat en tot aquest procés, amb gairebé el doble d’espai públic ocupat pel seu negoci privat. Malauradament, les al·legacions i observacions que la Favb va plantejar al respecte, on alertava d’aquesta situació, no van ser ateses per la direcció municipal i les previsions negatives s’han complert amb escreix. A primers del 2023, el problema de saturació és molt més greu que al 2019, on ja es veia una ocupació per damunt de les possibilitats de l’espai disponible a la ciutat.

-És urgent una reconsideració de l’Ordenança, en especial pel que fa a les terrasses en calçada. En cas contrari, és fàcil preveure que al 2023 i al 2024 hi haurà un increment considerable de terrasses en aquesta ubicació, massificant i cronificant els conflictes, en especial el del soroll. Les dades mostren que s’han concedit 2.211 taules en calçada, el 25,4% de les noves taules concedides, la qual cosa desqualifica totalment les queixes del Gremi quan argumentava que s’havien denegat la gran majoria de consolidacions de terrasses Covid. Més encara si tenim en compte que el nombre concedit en calçada de forma “excepcional” -i, per tant, sense que haguessin que complir uns requisits mínims d’ubicació que l’Ordenança posteriorment ha marcat- era de 4.940 taules. Per tant, s’ha concedit el 45% de les què hi havien en calçada amb caràcter extraordinari. No està gens malament pel Gremi. I més sabent que la majoria de ciutats de l’Estat, com per exemple València o Saragossa, han eliminat aquestes excepcionalitats.

És una molt mala notícia que Barcelona superi ja les 30.000 taules i els 75.000 metres quadrats ocupats en voreres i una part en calçades per negocis privats. En una Barcelona on estem reivindicant l’espai públic per a usos ciutadans i per als vianants, les polítiques municipals recents malauradament han facilitat aquest 62% d’increment de les terrasses privades.

És urgent corregir aquesta situació, no sols per la privatització de l’espai públic que suposa. La massificació genera un gran nombre de problemes afegits: soroll elevat de dia i de nit, problemes d’accés a portals o comerços, més dificultats per les persones amb mobilitat reduïda, desaparició del comerç de proximitat, manca de diversitat de l’activitat econòmica i, per tant, major vulnerabilitat; males olors, increment de la inseguretat, baralles i actes incívics...

Barcelona necessita una nova Ordenança de Terrasses, respectuosa amb el veïnat i que permeti uns usos diversos i equilibrats de l’espai públic.