Sant Andreu, 26 de febrer de 2023

Aquest cap de setmana una escola de Sant Andreu ha obert les portes. Sortosament, alguns hem tingut el plaer d’acompanyar nombroses famílies i observar i constatar l’enorme tasca que duen a terme les mestres i els joves. Alguns de nosaltres no havíem tornat mai a una escola des que les vam deixar enrere fa temps i potser encara tenim a la ment una idea antiga i caducada de la docència. La nostra visita ha estat marcada per la percepció de sentir-nos abraçats per una energia carregada d’esforç i d’entusiasme, conjugats i exercits a una mena de barracons molt millorables en la seva construcció, però que s’han transformat i han esdevingut aules plenes de color i de vida, gràcies a la feina ingent dels seus gestors, fundadors de projectes i creadors de nous mons on abans hi regnava el gris d’allò que és anònim i impersonal.

Els projectes de l’espai obert estan basats en la participació activa de l’alumnat i en un model d’aprenentatge que persegueix despertar la curiositat i potenciar les capacitats dels joves. Les preguntes formen part d’un camí d’adquisició de coneixement centrat en el trajecte i en el qüestionament de com resoldre les qüestions plantejades i no en la memorització de preguntes i respostes ja elaborades que no desperten la recerca de recursos personals i del comú. L’assaig i error en la construcció d’una resposta és sense dubte el millor mestre.

Com a curiositat, tot i que no és l’única, els i les joves disposen d’una aula on participen, en rotllana, en debats en què expressen les seves inquietuds, pensaments i emocions, un espai absolutament allunyat de la performance dogmàtica de la lectura de temari rutinària. Les aules compten amb una disposició mobiliària oberta que permet observar els companys i companyes de classe. Aquest cap de setmana hem pogut viure una de les exposicions que recullen alguns dels treballs i projectes duts a terme pels alumnes. La literatura, la plàstica, la ciència o la història han estat treballades en grups en els quals la participació comunitària i conjunta és el pal de paller del procés de creixement personal i col·lectiu.

Sembla que, diàriament i de manera invisible, un fil de vapor uneix les ànimes d’aquells que conformen la seva comunitat. A l’ambient s’hi respira un moviment inclusiu i proper que fa front amb animositat a les diverses i complexes controvèrsies que la vida i la interacció humana impliquen. Cal animar la comunitat perquè s’apropi i s’endinsi a les aules de les escoles, per deixar-se abraçar pel vapor d’un ecosistema creatiu i actiu d’aprenentatge.

Sense cap intenció de fabricar adulacions simplistes i sempre des d’una perspectiva crítica amb l’ensenyament tradicional i el que l’escola comporta en el seu vessant sistèmic, cal prendre consciència que en la lluita per construir un món de pensament i acció autònoma, els picapedrers de les escoles juguen un paper crucial. Jovent reflexiu i acompanyants d’aprenentatge estimuladors formen un tàndem indestructible per provocar canvis, al bell mig dels carrers històrics de l’obrerisme reivindicatiu i del xup-xup veïnal i cultural de la plaça del Mercadal.