Jo estaria d'acord amb tot això si no s'ocultés al darrera que la consolidació suposada de la democràcia vol dir en realitat una altra cosa: la consolidació del capitalisme absolutista i imperial de la segona meitat del segle XX. Igual com el feudalisme medieval acabà en unes monarquies absolutes i autoritàries, el capitalisme liberal de fa dos segles està acabant en les multinacionals amb bombes atòmiques, desestabilitzacions de la CIA, tortures terribles en els països indòcils de l'àrea i «democràcies» governables o musculades, titelles dels Estats Units, en els països dòcils de l'àrea.
La millor manera de consolidar la democràcia no consisteix a deixar que el mateix enemic de la democràcia, que fabricà el feixisme, pugui ara consolidar el seu front de guerra una mica més enllà. Consisteix a no donar respir a l'enemic de la democràcia, que no pugui consolidar les seves posicions. No podem fer la revolució, ni podem assolir la sobirania que l'enemic de la democràcia ens prengué respectivament el 1936 i el 1714, però és de bojos ajudar-lo a cavar trinxeres contra nosaltres i emplaçar canons contra els nostres objectius, una mica més enllà, per a consolidar la desfeta que els hem infligit una mica més ençà.
Quan els americans trencaren el front de Normandia contra els alemanys no es dedicaren a netejar de francs tiradors enemics els nous territoris conquerits. Anaven endavant, endavant sense parar. Deixaven alguns enemics a l'esquena que sovint ferien i mataven soldats seus. Però molt pitjor hauria estat permetre a l'enemic de reorganitzar i consolidar un nou front. Aleshores les morts en comptes de produir-se per desenes s'haurien produït per milers.
Anem, anem ajudant a consolidar, tot fent manifestacions contra els francs tiradors de l'enemic...
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina