MEMÒRIA HISTÒRICA
La CUP i Alerta Solidària organitzen un acte en motiu dels 30 anys de l’Operació Garzón

El dissabte vinent dia 17 de desembre la CUP i Alerta Solidària organitzaran un acte a en motiu dels 30 anys de l’Operació Garzón., a les 12h a la Placeta del Teatre de Banyoles.

15/12/2022 Memòria històrica

En motiu del trentè aniversari de la ràtzia repressiva contra l’independisme d'esquerres coneguda com a “Operació Garzón” en referència al jutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón qui va dirigir l'operació, la CUP i l’organització antirepressiva Alerta Solidària organitzen a Banyoles un acte on participaran la periodista Sònia Bagudanch, Ramón Piqué, en nom dels represaliats per l'operació Garzón, Martí Majoral, portaveu de Alerta Solidària, l'advocat Benet Salellas i la represaliada per les mobilitzacions post sentència, Carla Costa. En finalitzar l'acte hi haurà un vermut popular i música.


En el context dels jocs olímpics de 1992, i per ordre de l'Audiencia Nacional, 45 persones vinculades al moviment independentista català va ser detingudes per presumpta vinculació amb l’organització Terra Lliure. Se'ls va aplicar la llei antiterrorista i la majoria de detinguts van ser víctimes de maltractaments, abusos i tortures per part dels cossos policials de l'estat espanyol. Les detencions es van produir en diferents punts de la geografia catalana, tres d'elles a Banyoles. La majoria dels detinguts eren militants del Moviment de Defensa de la Tierra (MDT) i, en menor mesura dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Partit Comunista de Catalunya (PCC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el grup ecologista Alternativa Verda, També van ser detinguts un periodista del diari ‘El Punt’ i un altre del setmanari ‘El Temps’.


El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i, d’aquests, 18 foren condemnats a presó. Posteriorment 17 dels detinguts van engegar un procés judicial que va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que el 2004 va condemnar a l’Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.