El Parlament ha aprovat aquesta tarda una proposta de resolució per la igualtat de les persones cegues catalanoparlants en l'àmbit digital que ha estat promoguda per Plataforma per la Llengua i un col·lectiu de cecs. La proposta de resolució ha de permetre que els cecs puguin fer servir el català en els dispositius digitals que necessiten per a la seva vida diària i ha estat aprovada amb el suport de més del 90 % de l'hemicicle: hi han votat a favor tots els partits (PSC-Units, ERC, Junts per Catalunya, la CUP, En Comú Podem, el PP i Ciutadans, malgrat que aquests dos últims no en tots els punts) i només Vox hi ha votat en contra.
Pep Llop, representant del col·lectiu de persones cegues i voluntari de Plataforma per la Llengua, ha introduït la sessió des del faristol, un fet insòlit en un ple ordinari perquè es tracta d'una persona externa als grups parlamentaris i al govern. Durant la seva intervenció, Llop ha convidat els diputats a tancar els ulls i a imaginar-se les dificultats que tenen les persones cegues per dur a terme accions tan bàsiques com fer servir el mòbil, agafar l'autobús o engegar la rentadora.
Tot i reconèixer que l'accessibilitat ha millorat molt en els darrers anys gràcies als avenços tecnològics i a la voluntat d'incorporar el català per part d'algunes empreses, Llop ha defensat que "falta molt de camí per a fer" i que "una de les coses que limiten la nostra igualtat d'oportunitats és la possibilitat de llegir en català". "El fet que els programaris habituals de síntesi de veu encara no permetin la lectura en la nostra llengua (o que ho facin amb una fonètica errònia)", ha explicat, "dificulta moltíssim l'accés a la feina".
Després de repassar algunes de les discriminacions més habituals que pateixen, Llop ha interpel·lat els diputats preguntant-los si els sembla "acceptable" que avui, "amb totes les lleis d'accessibilitat i el reguitzell de possibilitats tecnològiques a l'abast", les persones cegues hagin de "conviure amb aquest grau de discriminació, de desprotecció i de vulnerabilitat innecessària i inexplicable". Per això, ha fet una crida a aprovar la resolució per "eliminar una discriminació lingüística innecessària per poder tenir igualtat de drets i de deures, d'oportunitats i d'obligacions, i per ser, en definitiva, ciutadans i ciutadanes de ple dret al nostre país".
Una proposta de resolució que insta el Govern a impulsar quatre línies d'acció
El text aprovat aquesta tarda insta el Govern de la Generalitat a impulsar un pla per coordinar les polítiques de tots els departaments per garantir els drets de les persones cegues catalanoparlants i per tirar endavant quatre línies d'acció. D'entrada, segons el text, el govern hauria de sol·licitar a les empreses desenvolupadores de dispositius intel·ligents que incloguin el català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille). Caldria traslladar-los el greuge que suposa per a aquest col·lectiu que la seva llengua quedi exclosa de la majoria d'aquests dispositius.
En segon lloc, el pla també hauria de servir perquè el govern inclogués requisits lingüístics en la contractació pública de productes i serveis amb tecnologia digital, de manera que les empreses que hi vulguin optar hagin d'oferir en català els assistents de veu, els lectors de pantalla parlants i els sistemes de conversió a la grafia braille. Aquests requisits, a més, caldria fer-los complir i incorporar-los en els documents de formalització dels contractes. En tercer lloc, caldria que el govern promogués més projectes com el projecte Aina, que augmentin la presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla (parlant i en braille), i, per últim, que s'assegurés que el català és la llengua de configuració per defecte de tots els dispositius digitals de l'administració.
L'aprovació avui d'aquesta proposta de resolució és una fita important en la lluita per la igualtat de les persones cegues catalanoparlants i és un primer pas per aconseguir que puguin viure plenament en català. Des de la tribuna del Parlament, una vintena de persones cegues, entre les quals Enric Botí, president del Consell Territorial de l'ONCE a Catalunya, han seguit la sessió, que s'ha celebrat la mateixa setmana de Santa Llúcia, patrona de les persones cegues. A partir d'ara, Plataforma per la Llengua continuarà treballant perquè es garanteixin els drets lingüístics de les persones cegues i ja treballa amb altres col·lectius de persones amb discapacitats per ampliar la lluita i garantir-los aquests drets.