Aquest dimecres Guanyem Girona va organitzar una taula rodona al Centre Cívic Pla de Palau per parlar de com garantir el Dret a la Seguretat a la ciutat de Girona que ha comptat amb una trentena d’assistents. Cristina Andreu, regidora de la formació municipalista, va obrir l’acte remarcant la importància que les esquerres abordin “sense por” el debat de la seguretat. Per a Andreu, la funció dels partits polítics és “donar respostes als veïns i veïnes que s’allunyi de solucions simplistes i populistes”. Andreu va apostar per la necessitat d’ampliar l’òptica social en la diagnosi de la Seguretat a l’hora de desplegar-ne les polítiques i va reivindicar una policia de proximitat que “conegui i sigui coneguda pels veïns i veïnes”-

L’acte va comptar amb la participació de Cristina Sobrino, investigadora en polítiques de seguretat urbana i prevenció a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que va aprofundir en la necessitat de disposar de dades empíriques per poder desenvolupar les polítiques públiques: “Quan intentem veure les dades de seguretat de Girona només tinc les dades policials. Hi ha moltes coses que passen a la ciutat i no hi ha dades obertes. Això és un problema per generar polítiques públiques de seguretat i prevenció del segle XXI”. “Per exemple, tothom parla de bullying però si jo vull saber els casos de bullying a un barri determinat no ho puc esbrinar. Això és un problema, perquè no podem determinar si les polítiques que estem fent funcionen o no”, ha afegit. Així mateix, la ponent va subratllar la importància de les polítiques de l’àmbit social a l’hora de complementar els àmbits clàssics relacionats amb la seguretat com són la justícia o els cossos policials.

Per la seva banda, Bernat Vivolas, criminòleg i tècnic de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya especialitzat en direcció estratègica de Seguretat i Policia va aprofundir en les polítiques de seguretat relacionades amb la policia. Vivolas va ser crític amb l’ús de la cita prèvia: “És un greu error. A Girona i arreu s’hauria d’eliminar perquè redueix l’eficàcia policial i empitjora la sensació de seguretat d’un ciutadà que vol sentir-se escoltat”.

D’altra banda Vivolas va parlar dels Consells de Seguretat del Barri com a eines participatives més interessants que els grups de whatsapp de barri, que va definir com “només canals de denúncia”. Per Vivolas els Consells poden incorporar les associacions de veïns, els regidors de barri, treballadors socials permetent elaborar una política de seguretat més completa.

Al final de les ponències es va obrir un torn de precs i preguntes amb els assistents.