Diada
Crides a participar en la Diada de Catalunya Nord

El 7 de novembre de 1659 es va signar el Tractat del Pirineus, un tractat que va marcar el trossejament de la nació per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a França a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

14/10/2022 Política

Enguany els actes de commemoració de la Diada de Catalunya Nord seran el proper 5 de novembre i per aquesta raó el col·lectiu 7 de Novembre i diverses entitats estan realitzat diverses crides a la participació. Com ja va sent habitual, la commemoració coincidirà am la cloenda del Correllengua. 

En aquesta línia, el Casal del Perpinyà, com entitats col·laboradora de la Diada, ha fet una crida a tots i a totes a participar a la foto que es realitzarà el proper diumenge 16 d'octubre a les 10h30 al peu del Castellet.

 

7 de novembre de 1659

D’ençà de l’annexió d’una part de Catalunya pel Reialme de França, oficialment signada el 7 de novembre de 1659, els nord-catalans vam ser aïllats, administrativament i políticament, de la resta de Catalunya i de la nostra àrea de relació fins aleshores. A partir d’aqueix moment, la consigna del poder francès és que tot allò català ha de desaparèixer. Per exemple, el 1673, es nomenen bisbes francesos i es fa fora els catalans; el 1678, s’incorpora el bisbat de Perpinyà al bisbat de Narbona; el 1682, s’obliga a saber francès per exercir una professió liberal; i, el 1700, es prohibeix l’ús del català en els documents oficials perquè “repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”.

Més endavant, la jacobina revolució francesa, sempre contada com quelcom genial per la llibertat, altera encara més els pocs drets històrics que conservàvem. La creació del departament “Pirineus-Orientals”, amb l’afegitó de la comarca del Fenolledès, anava en aqueix sentit de descatalanitzar el nostre territori.

A partir de 1870, la generalització de l’escola pública laica francesa té com a objectiu principal formar patriotes francòfons. La idea d’un Estat francès homogeni i monolingüe guanya terreny gràcies a la crida a la unitat francesa a lluitar a la Primera i Segona Guerres Mundials. L’Estat impulsa una uniformització cultural i identitària francesa i, indirectament, es generalitzen els casos de famílies que deixen de transmetre la nostra llengua als fills, i aqueix patró es repeteix de generació en generació fins als nostres dies.