Reproduïm l'editorial de la revista Canigó número 523 d'octubre de 1977

Un milió de valencians per l'autonomia

A hores d'ara és impossible saber la xifra global de valencians que han sortit al carrer aquest cap de setmana demanant l'autonomia. Alguns parlen d'un milió, d'altres, més moderats, diuen que 800.000. Tant se val. La xifra és enorme, inusitada,
fora de tota previsió i de tota mida. Perque hem de tenir present que ciutat de València té uns 600.000 habitants. És, proporcionalment, doncs, la xifra més gran i més significativa que ha tingut fins ara l'autonomia.

I és bo que hagi estat així, car el País Valencià sembla ser per a molts el parent pobre del Principat pel que fa al reconeixement dels seus drets d'autogovern. Els qui hem defensat el concepte de Països Catalans, i, per tant, ens hem preocupat de seguir el més de prop possible la situació real de les poblacions dels diversos països sobre la conscienciació nacional, fa temps que anem dient que és precisament al País Valencia on es respira una acceleració histdrica més acusada en aquest procés. ¿Per qué, si no, la ràbia que el co/.laboracionisme valencià hi posa en la qüestió? Atacar és la millor manera de defensar-se, i el búnker-barraqueta se les deu veure molt malament per a mostrar un histerisme tan ridfcul. El retrocés espectacular que l'espanyolisme esta vivint al País Valencià és digne de tenir en consideració, sobretot si pensem que el País Valencià no compta amb una premsa pròpia. I, és clar, sense informació, costa molt poc sembrar el confusionisme. Tanmateix, el búnker barraqueta agonitza. Si part del poble encara llueix la senyerapaternina és degut a manca d'informació, que no de conscienciació.

La manifestació de diumenge ho demostra a bastament. El poble empeny. Empeny més del que molts esperaven, i probablement empeny més que els mateixos polftics que el representen. Estem davant d 'una transformació social tan considerable que els polftics, els de Madrid i els del Pafs Valencià, corren el greu risc d'equivocar-se irremeiablement. O aquest moviment popular el capitalitza l'esquerra no sucursalista en benefici del poble, o desbordarà les previsions de tothom; les està desbordant ja. Les sorpreses que donen els moviments espontanis són incalculables. Cal doncs deixar-se estar de prejudicis, i acceptar definitivament que els Paisos Catalans són una nació, i obrar en conseqüència...