Dissabte passat, en una sala plena al centre de Londres, es va fer la presentació del projecte Rutes de la Llibertat engegat per la Fundació Reeixida.

L’acte que va tenir lloc durant la commemoració de l’11 de setembre fet per la comunitat catalana a la capital britànica, ha volgut homenatjar als catalans que es jugaren la vida travessant la frontera que separa l’Estat Francès de Catalunya, durant la Segona Guerra Mundial, salvant a milers de persones a escapar del feixisme.

Els passadors, organitzats integrats dins del Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

L’explicació i contextualització del periodista Chris Bambery, situant els lluitadors catalans durant els anys quaranta del segle passat, el deute de les potències aliades amb els veterans independentistes, la comparació de les situacions escoceses i catalanes en diferents èpoques, i el la reafirmació que el feixisme espanyol no ha mort mai.

Les vivències personals de Toni Strubell, net del Doctor Trueta, parlant sobre l’exili que es va produir en la seva família, degut a l’ocupació franquista de Catalunya, i tota l’aportació dels catalans a la causa per la llibertat i contra l’ocupació nazi-feixista d’Europa.

El punt final el va posar Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, explicant el deute de les potències occidentals amb Catalunya, i la memòria dels seus lluitadors per la llibertat.

Londres és important per aquest projecte, ja que l’aportació del personal de l’ambaixada britànica durant aquells anys fou essencial, per ajudar a la causa de la llibertat, més encara quant des de l’any 1938 quant s’estava lliurant la guerra a l’Estat Espanyol contra el feixisme (1936-1939) el representant del Govern Català a Anglaterra, l’historiador i activista Josep Maria Batista i Roca (professor d’història del Trinity College de la Universitat de Cambridge), tenia ja la porta oberta a Foreign Office, a través de la duquessa d’Atholl .

D’aquesta manera retem homenatge també a l’ambaixador Samuel Hoare, i a l’agregat de premsa del consolat britànic Dorchy, que mantenien el contacte amb els catalans que passaven informació per a derrotar el feixisme a través de l’ambaixada britànica a Madrid el primer, i del consolat a Barcelona el segon durant la Segona Guerra Mundial.

També recordem els contactes que els republicans catalans van tenir amb l’Intelligence Service, per tal de poder-los ajudar a per a victòria aliada, proveint-los de tota mena d’informes i fotografies de les tropes i situacions dels ports arreu de la costa catalana.

També hem de sumar les tres caixes amb paquets lacrats que els serveis secrets polonesos havien pogut robar als nazis, on hi havia tota mena de plànols d’indústries alemanyes d’armament, que els militants de la llibertat catalans, van entregar a les autoritats britàniques.

Més encara, per la memòria dels soldats britànics que salvats per la resistència francesa, i passats pels membres del Front Nacional de Catalunya per la frontera que separava Catalunya de l’Estat Francès, per tal de fer-los arribar cap a Lisboa, per tornar a bombardejar tota mena d’infraestructures nazis.

I definitivament en la memòria de l’agent doble català, Jaume Ribas (Lipstick) captat per l’MI5 que treballa sense treva a favor dels aliats i per la llibertat de Catalunya, i també de l’espia doble Joan Pujol Garbo va ser qui va fe possible el desembarcament de Normandia, enganyant a Hitler i tot el seu estat major fa 78 anys.