Aquest polític, advocat i empresari es va unir l'any 1954 al grup Crist Catalunya, format per catalanistes cristians vinculats a Jordi Pujol.
Va participar activament en els Fets de Palau el 1960, quan un grup d'activistes catalanistes va entonar "El Cant de la Senyera" al Palau de la Música davant les autoritats franquistes. En l'acció per la qual es va empresonar Jordi Pujol, però, el primer a entonar la cançó en protesta va ser Josep Espar Ticó, que es va poder desempallegar de la policia a cops de puny i va aconseguir fugir.
Espar també va participar en la campanya contra Galinsoga, en què com a resposta del Catalanisme es van llançar a terra els exemplars de La Vanguardia dels quioscos de les Rambles de Barcelona; així mateix, fou un impulsor de la campanya "Volem bisbes catalans" i en el Congrés de Cultura Catalana, del que en fou gerent (1975-1977).
El 1961 fou un dels fundadors de la discogràfica Edigsa i impulsor del diari Avui, la revista Cavall Fort i l'editorial L'Arc de Berà. De 1984 a 1986 fou secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
L'any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2020 la Universitat Catalana d'Estiu el va reconèixer amb el Premi Canigó.
Ens ha deixat Josep.Espar Ticó gran patriota a qui la comissió sempre varem tenir al nostre costat.
— ComissioDignitat (@ComissDignitat) August 20, 2022
Sempre tindrà un lloc entre les persones que han lluitat per la llibertat del nostre poble. pic.twitter.com/2h7M0eWiTt
“Deixem-nos de si hi arribarem o no hi arribarem. El que cal és anar-hi. I nosaltres hi anem!”. Hi ha gent que parla i gent que fa: la que fa, és activista, i construeix per avançar. És gent imprescindible.
— xavier antich (@XavierAntich) August 20, 2022
Com Josep Espar Ticó: honor i glòria!
VÍDEO: https://t.co/MnjKci2gTw pic.twitter.com/wqc2j6ZEFT