Enric Padrosa i Campderrich, antic membre de l'històric Front Nacional de Catalunya (FNC), ha mort avui a Barcelona a l'edat de 85 anys.

Va néixer a Barcelona el 10 de gener de 1937, i estudià el batxillerat a les Escoles Pies i posteriorment peritatge mercantil. Ingressà al FNC el 1960, i es féu responsable de la reorganització dels nuclis militants del partit clandestí.

El 1963 fou el responsable del Servei de Coordinació Comarcal del FNC, i el novembre del mateix any en un pis de la Plaça del Padró on vivia la també militant Núria Codina s’hi celebrà la Primera Conferència Intercomarcal del partit clandestí, amb representació de més de 10 comarques.

Fou un dels fundadors del PSAN, quan les diferències entre els joves militants i la “vella guàrdia” del Front, després d'una sessió monogràfica per parlar de les qüestions polítiques precipitaren l'escissió, el 21 de juliol de 1968. En la sessió d’aquell transcendental Consell Nacional Joan Cornudella llegí una nota molt breu en nom del Consell Executiu en la qual es reconeixia la impossibilitat de redactar un informe polític per “manca d’unanimitat” sobre el contingut.

Padrosa va ser detingut en la manifestació de la Diada de 1968, amb altres militants catalanistes i del FNC. Per aquest motiu va ser jutjat al Tribunal de Orden Público (TOP), sota la Lei de Terrorismo y Bandillaje.

Formà part del PSAN entre els anys 1969 i 1977, i en formà part de l'Executiva del partit. Anys endavant fou cofundador de Nacionalistes d'Esquerra, amb altres persones provinents del PSAN, i en formà part del seu Secretariat, juntament a noms com Albert Abril, Jordi Carbonell, Jaume Fuster, Josep Ferrer, Josep Maria López Llabí, Marc Palmés, Miquel Peiró i Jordi Vilanova.

Va participar en els Consells Populars de Cultura Catalana als anys setanta i vuitanta (1977-1986), i dugué a terme una intensa activitat del II Congrés de Cultura Catalana els anys 1976-1977 als barris de Barcelona.

Des de la Xarxa d'Entitats Civiques dels Països Catalans va ser el principal impulsor de la restitució de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, enderrocares pel general espanyol Primo de Rivera. [Enric Padrosa: "Avui s'ha aconseguit una victòria de la societat civil"]

Abandonà la militància política i els darrers anys els dedicà a La Xarxa i l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreres, que presidí.

Robert Surroca, veterà del FNC, que ens ha tramès aquesta informació, ha apuntat que Padrosa "Ha portat una vida de servei a la causa de l'alliberament de Catalunya. Sempre viura en el nostre record."

En un dels articles que va escriure els darrers anys, el 2011, definia l'espanyolisme de neofranquista:

Són una bona part dels sectors de sempre: terratinents, alta burgesia, part del clergat, monàrquics, gran banca, extrema dreta i una esquerra igual d’espanyolista, comandaments militars i la seva guàrdia de “corps” proveïda de gran nombre de furs privilegis i prerrogatives amb una exaltació extrema de l’espanyolisme.

Un neofranquisme transversal que va d’esquerra a dreta, de baix a dalt, saltant per damunt de tota la geografia de l’actual Estat espanyol. Basat en un espanyolisme intransigent, falsari, hipòcrita, que utilitza totes les males arts d’un idealisme xovinista que actualment s’ha qualificat de banal per tant que imperceptible