El Davantal
Albert Ibañez "Patufet", en la memòria

Aquest 17 d'agost es compleixen 32 anys de la desaparició de l'Albert Ibañez "Patufet" quan intentava fer el cim de Hidden Peak (Pakistan)

17/08/2022 El Davantal
Aquest militant independentista i incansalbe lluitador va desaparèixer fent el cim de 8068 metres, a la serralada del Karakorum, a l’Himalàlia, junt amb el també muntanyenc Josep Grañó. El 17 d'agost (el dia 18 o 19 segons algunes fonts) de 1990 Albert Ibàñez perdia la vida quan intentava fer el cim del Hidden Peak (Pakistan) amb l'Expedició Olesa- Hidden Peak´90. A la seva motxilla portava l'estelada que havia de coronar aquest cim, tal i com havia fet en altres ocasions.

L'Albert Ibañez va ser un dels independentistes més actius durant el darrers anys setanta i els anys vuitanta, militant del PSAN-P, dels CSPC i d'Independentistes dels Països Catalans (IPC), així com a impulsor dels Moviment de Defensa de la Terra (MDT) als anys vuitanta. Va ser acusat de formar part de Terra Lliure i d'haver participat en les accions més espectaculars d'aquesta organització clandestina. Va ser autor del llibre Pallars Sobrià: Guia d'aventura també traduït al castellà.

El 12 de maig de 1991 es va construir un monòlit en la memòria de Josep Griñó i l'Albert Ibañeza al coll-mirador de les Espases, a Olesa de Montserrat.
 
 
Albert Ibañez: Sant Boi de Llobregat 1959 - Hidden Peak, Pakistan 1990

Nascut a Sant Boi de Llobregat el 1959. Va cursar estudis a l´Escola dels Salesians d’aquella localitat. Va estudiar COU a l’Institut de Batxillerat Rubió i Ors de Sant Boi i passà posteriorment per la Facultat de Geografia i Història de Barcelona (UB). Va formar part de l’equip que va dur a terme les excavacions arqueològiques a les termes romanes de la seva ciutat.

Des de ben jove va participar en organitzacions socials i en mobilitzacions, com la Marxa de la Llibertat, treballant activament als Consells Populars de Cultura Catalana.

Des d’aleshores va militar al moviment independentista; als anys 70 va entrar al PSAN-P. Va participar també en la fundació dels Comitès de Solidaritat dels Patriotes Catalans (CSPC) a la comarca del Baix Llobregat, i dels IPC el 1979.

L'any 1987 va ser jutjat i absolt juntament amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Fernández, tots ells acusats de pertinència a Terra Lliure. En "Patufet" va ser acusat d'haver fet volar el repetidor de televisió de Sant Jeroni el 1981, a Montserrat, que va deixar sense senyal de RTVE diverses comarques el dia de la Desfilada de las Fuerzas Armadas. Aleshores va començar a militar al MDT, essent membre del Secretariat Nacional dels CSPC.

Era un gran afeccionat a l'esport, jugava a rugbi amb la UE Santboiana; sense deixar de practicar el seu esport preferit: l´escaldada. La muntanya va ser la seva gran passió, expert en la mateixa era membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Centre Excursionista de Sant Boi, fins i tot va arribar a ser un dels introductors dels esports d'alta muntanya al Pallars, monitor de l’Escola Catalana d´Alta Muntanya i Guarda de Refugi. Donada aquesta ocupació es va veure obligat a viure Ilargues temporades a la muntanya, preparant expedicions alpines, cosa que l´allunyà de la militància activa.

Va establir la seva residència a la Vallferrera (Pallars) d'on era guarda del refugi, tasca que compaginava amb la de redactor comarcal de "Lo Raier", del qual era el corresponsal de les Terres de Ponent. Es va llicenciar en Geografia i Història (especialitat d'Història Medieval).