Crisi al si de la Intersindical-CSC i expulsions d’afiliats crítics

Un gruix d’afiliats han rebut notificacions d’expulsió del sindicat, després de donar suport a un manifest contra l’assetjament d’una afiliada

08/07/2022 Laboral
Segons denuncia el col·lectiu Corrent de Canvi Intersindical-CSC diversos sindicalistes han rebut notificacions d’expulsió del sindicat en fase cautelar per “haver vulnerat els Estatuts.” Rere d’aquest conflicte i represàlies, que apunten que afectaria a 15 sindicalistes de la sectorial d’Educació, hi ha el suport d’aquestes persones expressat fa mesos a “un escrit de denúncia i de suport a una altra companya expulsada recentment, també delegada d’Educació”, un cas en què es denuncia que aquesta afiliada va ser “víctima d’un procés previ d’assetjament personal des dels engranatges de la direcció del sindicat.”

La descripció de la situació per part del Corrent de Canvi Intersindical-CSC és molt dura i explica aquestes expulsions com depuracions del pluralisme al si del sindicat: “Una circumstància que no s’havia produït abans, durant els mandats dels Secretaris Generals Isabel Pallarès i Carles Sastre, en què el sindicat creixia i va esdevenir una alternativa del sindicalisme català nacional i de classe.”

Les tensions al si de la Intersindical-CSC es van generar poc després que Carles Sastre deixés d’exercir com a Secretari General, l’estiu de 2020. El passat mes de març una de les dues candidatures que participen al Congrés de la Federació de Serveis Públics (FSP) del sindicat va impugnar el Congrés per manca de garanties democràtiques com accés al cens, manca d'interventors i limitació del vot només als afiliats inscrits.

D’altra banda, les purgues s’han estès en altres sectorials com la de Sanitat, on durant aquest any han estat expulsats dos afiliats més per les seves discrepàncies, fet denunciat a la xarxa per diversos usuaris, fet que ha posat de manifest un conflicte latent durant els darrers dos anys.

Avui el web del Corrent de Canvi Intersindical-CSC ha publicat un escrit en què explica el seguit d'expulsions notificades i la crisi existent al si del sindicat:

 

La solidaritat és delicte a la Intersindical-CSC:

Suport a les companyes Aina, Dolors, Maria José, Mariona, Lluís…

Un conjunt de persones afiliades, delegats de diferents sectorials i persones amb diferents responsabilitats a la Intersindical-CSC, hem rebut amb indignació la notícia que s’ha obert un expedient a diferents companys de la sectorial d’Educació. A delegats electes, afiliats i persones que han estat membres del Secretariat d’Educació, se’ls comunica l’expulsió cautelar per “haver vulnerat els Estatuts.” Ens temem que aquestes notificacions d’expulsió poden afectar fins a quinze afiliats.Es tracta, en qualsevol cas, d’una mesura de venjança i de càstig per haver mostrat posicionament diferenciats amb la direcció del sindicat. Un atemptat directe a la llibertat de pensament i d’expressió. El fet és més greu perquè entre els càrrecs que s’han esgrimit per expulsar-los hi ha el fet d’haver signat fa mesos un escrit de denúncia i de suport a una altra companya expulsada recentment, també delegada d’Educació, l’Ester. L’Ester havia estat víctima d’un procés previ d’assetjament personal des dels engranatges de la direcció del sindicat. Un assetjament denunciat per ella i silenciat des d’un organigrama d’interessos. Es tracta, en definitiva, d’una purga en tota regla en què els gestors del sindicat converteixen la solidaritat en un delicte.

Aquestes expulsions se sumen a les de dos afiliats més de la sectorial de Sanitat, que van ser desposseïts de la seva condició d’afiliats, és a dir, expulsats, durant el darrer any. Una depuració del pluralisme al si del sindicat, en què no s’accepta cap mena de veu crítica. Una circumstància que no s’havia produït abans, durant els mandats dels Secretaris Generals Isabel Pallarès i Carles Sastre, en què el sindicat creixia i va esdevenir una alternativa del sindicalisme català nacional i de classe.

La situació de l’estat del sindicat és greu, perquè es posen traves al seu eixamplament sectorial i territorial i es potencia l’obediència i la publicitat d’unes famílies polítiques instaurades en els òrgans de direcció, amb l’objectiu de perpetuar-s’hi, però lluny d’avançar en els objectius i interessos de la classe treballadora. Tot el descrit és una mostra dels desencerts i sortides desesperades per no saber gestionar els progressos aconseguits durant anys de picar pedra en la lluita sindical.

En aquest context la Intersindical-CSC no esdevindrà una alternativa sindical des d’un prisma nacional i de classe, tal i com es dibuixava després del 2017. Es troba massa aferrada a una burocràcia d’autoconsum i una perpetuació de l’status quo sindical que posa el fre a les dinàmiques pròpies de lluita laboral i popular, que posa el fre als principis de democràcia, transparència, pluralitat i autonomia organitzativa sense dependències.

No ens enganyem: la composició real de la Intersindical-CSC no són les piulades a Twitter o els bolos i vídeos d’autopromoció. El sindicat som tots i totes les afiliades, que paguem quotes i fem vagues i ens manifestem, treballadors actius, amb vida laboral i compromís amb un país i una classe treballadora.

Com a sindicalistes, és el nostre deure mostrar la solidaritat amb les companyes Aina, Ester, Dolors, Maria José, Mariona, Lluís… Perquè si ens toquen una, ens toquen a totes!

 A dia d’avui, la solidaritat és delicte a la Intersindical-CSC.