Ara resulta que la gent que denuncia públicament el turisme massiu que enfonsa Mallorca mereix anar a la presó.

No en tenen prou de robar-nos el futur, posar a la venda pobles i ciutats, acabar amb els recursos naturals i destrossar tota una cultura sinó que, a més, volen que visquem el desastre en silenci, sense resistència i amb obediència.

Idò no, no ho farem. Ens declaram culpables d’aspirar a un futur millor i serem reincidents en la denúncia.

Què feim aquí?

Qui hauria de seure a la banqueta dels acusats avui no són aquests joves que varen cridar l’atenció sobre una amenaça tan evident com la massificació turística, la destrucció de la terra i la precarietat que ens devora cada dia.

Qui hauria de seure a la banqueta dels acusats són els que promouen la massificació de Mallorca, els qui promouen la construcció massiva de places turístiques, urbanitzacions, xalets, autopistes, camps de golf, clubs nàutics i aeroports. Els que expulsen famílies de ca seva per rellogar-les als turistes o vendre-les a quatre rics; als que ens treuen de ca nostra per fer l’agost del capital, les immobiliàries i el luxe.

El que és criminal és seguir amb un sistema que ens roba el futur i l’esperança, a nosaltres i a totes les generacions que venen darrere.

Tots els que avui entren a aquest judici són innocents, no cal ni dir-ho.

I per això estam convençuts que, si existeix una mica de justícia, en sortiran absolts. Perquè el seu únic delicte és formar part de plataformes, entitats i associacions que fan feina per un futur més digne i més just.

Ara bé, que s’acabi jutjant persones que ni tan sols eren al lloc de la protesta ja ens mostra que vivim en un país capaç de criminalitzar els moviments socials i les persones que en formen part mitjançant la construcció d’un relat que no s’aguanta per enlloc.

Mirau com són les casualitats que avui també comença a pocs metres d’aquí el judici del cas Cursach. El que es va anunciar com la trama criminal i mafiosa més gran destapada mai a Mallorca, amb una relació que inclou compra de policies i de mitjans de comunicació, coacció a testimonis, prevaricació, violència contra les dones, pertinença a organització criminal… es resol amb unes peticions de pena tres vegades inferiors a les que se sol·liciten per a uns joves compromesos amb el país, el medi ambient i el futur, uns joves per als quals demanen en conjunt vint-i-nou anys de presó per… tirar confeti! Cal subratllar-ho: la fiscalia demana tres vegades meś presó per a alguns acusats del cas confeti que per al senyor Cursach.

Forts amb els dèbils i dèbils amb els forts, així va la cosa.

Per això podem dir, abans que se celebrin aquests dos judicis, que no hi ha dret.

Companys, passi el que passi avui, siguin quins siguin el veredicte i la sentència, quedarà demostrat una vegada més que el millor que pot fer la ciutadania que aspira a un futur digne és formar part de les organitzacions, de les associacions i plataformes que defensen la gent, la llengua, la cultura, el territori, la barriada i el carrer.

Les entitats que batallen cada dia per la dignitat són el patrimoni més valuós que tenim i l’eina de transformació més poderosa que existeix, a Mallorca i al món.

Judicis com el d’avui cerquen fer por, dividir, provocar la soledat i el desànim dels moviments socials, avui representats en les dignes figures d’aquests companys encausats.

Han de saber que no estan sols i no només aquí i avui. Arreu del planeta hi ha ara mateix milers de moviments que tenen en comú aquesta mateixa cosa: la dignitat.