Malgrat tot, poesia de l’estiu,

de la terra, de la  fruita i del riu,

a Ponent, la calor refà el seu niu

i s’amaga tot allò que encara viu.

 

Malgrat tot, sabem les feres

que qualsevol nit pot sortir el sol,

perquè al fossar de les moreres

no s’hi enterra cap traïdor.

 

Malgrat tot seguim dempeus,

aixequem al cel el puny,

esmolem ben bé les eines

per quan vingui un altre juny.

 

 

Malgrat tot, Prous i Vila,

Guanyarem, guanyarem, guanyarem,
i la victòria serà nostra.
Guanyarem, perquè no podem
deixar-nos prendre això que és nostre.
Si no guanyem,
primer morirem.
No volem viure menats per monstres.

 

Malgrat tot, Desideri Lombarte,

Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.

I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.

 

Malgrat tot, quatre fragments

per resumir-ne cent,

de poetesses de ca nostra,

de la Franja i de Ponent.

 

Malgrat tot, Maria Mercè Marçal,

Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.

Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.

 

Malgrat tot, Carmeta Pallarés,

Tu eres la meua llum

la senda que me du a casa

quan no trobo lo camí

en una nit de tronada.

 

Tu eres eixa floreta

de colors i perfumada

que done a la meua vida

primavera renovada.

 

 

Josep Maria Prous i Vila (Reus, Baix Camp).

Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, el Matarranya).

Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell).

Carmeta Pallarés (La Ginebrosa, el Matarranya).