Ara que ve la Patum. Quan i com saltarà la guspira? Recordeu que quan cal, hi som tots

Sembla que l’onada de calor, per la crisi climàtica, va acompanyada de tot un reguitzell d’agressions contra les classes populars catalanes a l’entorn d’aquell crit de l’1 d’Octubre de 2017, “A por ellos...”. Un crit implícit que en els darrers mesos sembla ser que emergeixi diàriament al si dels poders de l’Estat espanyol com la monarquia, el poder judicial, la Moncloa, els cossos policials... com un tir a discreció amb tàctiques diverses, però amb una estratègia comuna que cerca la submissió i obediència dels catalans sota la monarquia espanyola. Allò que els anomenats sectors més progressistes espanyols han qualificat el reencuentro. A tot això, com deia Salvador Ribot i Pons: “Espanya ha trobat l’arma de destrucció massiva, la justícia”.

14/06/2022 El Davantal

És evident, els números no enganyen més de 4.500 (repressaliats) lluitadors per les llibertats nacionals del nostre poble com li agrada anomenar, Jordi Pessarrodona. Tot i que comencem a tenir molts casos com el de Tamara Carrasco que són un escàndol. Així com l’espionatge i els infiltrats en organitzacions independentistes i moviments populars o com les anomenades policies patriòtiques i clavegueres de l’Estat han influït en els processos electorals. Tot una panorama que convida a plantar-se des del govern, però si no ho fa per la llengua, qui ho farà, es preguntava la Carme Junyent l’altre dia. També deia sobre la llei del català recentment aprovada, que sigui realment el 75% en català i afegia, escèpticament, que les lleis de polítiques lingüístiques, no serveixen per res, ja que no es compleixen. Per arribar a la conclusió que tot depèn de nosaltres

Com deia, Sun Tzu a l’Art de la guerra, “Quan les ordres són raonables, justes, senzilles, clares i conseqüents, hi ha una satisfacció recíproca entre el líder i el grup”, però això no passa actualment amb la mediocritat política instal·lada a la plaça de Sant Jaume. S’han empeltat de l’arrogància dels polítics que coneixem del PSOE de Madrid i també dels que hi ha al nostre país, “la guerra és l’art de destruir els homes. La política és l’art d’enganyar-los”, com diria Jean Le d’Alembert, un dels creadors de l’Encyclopèdie.

La llàstima que la frase d’aquest membre de la il·lustració parli del poder que té el poble, com ho vam demostrar l’1 i 3 d’octubre. Ara bé, com dèiem abans ens trobem en una corba descendent pel que fa a les mobilitzacions i tenim mil motius per està desencisats i que ja s’ho faran. Perduts entre la boira i la foscor com diria el poeta.

Però malgrat tot, hi som, a la Meridiana i a molts altres indrets mantenint la Flama decidits i ferms per quan arribi l’hora tenint en compte que serem nosaltres i només nosaltres, els que farem saltar la guspira.

Com deia aquests dies Albano Dante Fachin, “On és l’Arenys que ha de fer-ho saltar tot enlaire? Jo crec que ja existeix i hi ha gent treballant-hi. Són els de Bàscara? Qui ho sap. Són els del Consell per la República? No ho sabem. És el Debat Constituent? La Plataforma per la Llengua? Aquests nois de Batec? Com que no ho sabem, haurem de participar en tot el que puguem”.