Aquest dissabte Guanyem Girona s’ha acostat al riu Güell per reivindicar-lo. El principal partit a l’oposició ha organitzat unes jornades amb activitats diverses amb l’objectiu de “revaloritzar el riu més maltractat de la ciutat” i presentar un seguit de propostes per “tornar-li la vida”. D’entre les iniciatives que ha fet públiques Guanyem hi destaca el disseny de jardins verticals a les zones on la canalització de formigó ha substituït el riu o la creació de miradors d’educació ambiental amb cartells informatius sobre la biodiversitat i la història del Güell”. La regidora Laia Pèlach ha reivindicat l’afluent com un “connector de barris” i ha definit com un repte de futur el fet que Can Gibert, Santa Eugènia, Sant Narcís i la Devesa “redescobreixin el riu”. Pèlach ha destacat que aquest sector de la ciutat és un dels més “urbans i densament poblats però que malauradament viu d’esquenes a aquest patrimoni de gran valor natural”. “Hem de treballar perquè les veïnes i veïns es tornin a sentir el Güell com a seu”, ha reblat.
La proposta de Guanyem també contempla la renaturalització del tram de riu d’entrada a la ciutat i fins a la seva canalització recuperant el bosc de ribera, la substitució de plantes invasores per vegetals autòctons i la garantia d’un manteniment digne del riu en el seu dia a dia.
La jornada organitzada per Guanyem ha comptat amb un grapat d’activitats lúdiques. Al llarg de tot el matí la mainada ha pogut pintar màscares de dimonis o diversos ocells autòctons així com participar en un experiment per entendre la importància dels sediments fluvials per evitar riuades.
Paral·lelament s’han organitzat tres xerrades: la primera sobre la història del riu, una segona sobre les aus autòctones del Güell i per acabar s’ha baixat a la riba per descobrir la fauna i flora que hi habita.
La proposta de Guanyem s’emmarca dins del pla estratègic que porta per nom “Transformar la ciutat, millorar la vida” i que ja els ha portat a fer propostes “per dotar Girona d’un model de ciutat” sobre els solars abandonats, l’habitatge assequible o la sobirania alimentària.