En nom del progrés se’ns ven un nou estat de les coses. El progrés és la coartada definitiva del retrocés de drets. No són privilegis. La majoria són drets guanyats als carrers i pels quals se n’ha pagat un preu ben alt. En nom del progrés ha esdevingut tolerable l’extracció de recursos sense mirament, la mecanització de processos, l’esclavitud de braços i de ments.

Una trampa que pren especial volum, per intensa i estesa, és la de la relació entre els administradors i els administrats. Podem posar el focus en el fet privat i podem referir-nos a l’esfera pública. Les noves tecnologies fomenten un nou escenari en la possibilitat de dominació. No em refereixo únicament al seu ús en el control d’informació d’individus i en la creació d’opinions, de vigilància, d’observació d’algoritmes per aplicar tècniques comercials.

Dirigeixo la mirada a fets més simples, concrets, rutinaris, de l’àmbit vital més microscòpic. Els administrats substitueixen les persones amb l’ús de les tecnologies, que lluny d’estar al servei de la comunitat en un sentit global, afavoreixen pràctiques de substitució.

Ja ho va fer la cadena de muntatge, i ara, sense remei, ho fa el dispositiu tecnològic. L’administrat aprèn, cerca, paga, construeix i desenvolupa la tasca que li pertoca a un individu. L’administrat pren la responsabilitat dels actes i processos pels quals, presumptament, paga uns tributs, taxes i impostos. El ciutadà assumeix la formació que ell mateix s’aplica, aprèn el funcionament dels mecanismes i acaba obtenint hora per ser rebut pel metge, acaba pagant impostos des de casa, visita al psicòleg per videotrucada, ingressa diners al compte i sol·licita la seva inscripció a l’escola d’idiomes. Signa contractes sense llegir la lletra petita (ni la grossa) des de casa, es va ofegant amb el cable de xarxa que, sinuós com la serp, va embolcallant el seu coll. 

I per l’operació sortida, pel manteniment de l’ordre nocturn, per salvar la gent gran a les residències o per mantenir la dignitat de la llengua a l’escola, apel·len a la responsabilitat dels conductors, dels embriagats, de les directores i personal dels centres i de les professores.

Un miratge administrat. Un cessament encobert d’activitat i de responsabilitat dels qui cobren el sou per fer la tasca que no fan. La gestió pràctica i la responsabilitat convertida en deure dels ciutadans per delegació.

Pitgeu i feu clic a la gestió de l’esborrany de l’espoli. La solució mecànica per la censura somiada.

We are the robots.