Plataforma per la Llengua està totalment en contra de la Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada per ERC, Junts, PSC i Comuns i els reclama una rectificació. L'entitat considera que la incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere, que el català no es pot permetre en l'actual situació d'emergència lingüística, especialment greu entre la població més jove. A més, considera que aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Plataforma per la Llengua considera que el Govern no pot cedir a l'activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que està avalat per una immensa majoria de la societat.
En la proposta de text presentada pels partits, la presència de les llengües oficials a l'ensenyament està regulada a l'article 21.3 mitjançant una redacció amb notables deficiències tècniques. Aquest precepte és ple de conceptes jurídics indeterminats que generen molta ambigüitat i inseguretat jurídica. A la pràctica, aquesta indeterminació permetria que hi pogués haver, per exemple, centres on el castellà arribi a tenir una presència molt majoritària. Això impossibilitaria a molts alumnes l'assoliment de les competències lingüístiques adequades en català. D'aquesta manera, la proposició de Llei faria impossible complir els objectius que es marca, tant d'adquisició de competències lingüístiques per part de l'alumnat com de contribució a la cohesió social.
Plataforma per la Llengua també considera que la proposta, segons la qual es vol definir el projecte lingüístic de cada centre en funció de la seva realitat sociolingüística, no es pot materialitzar sense un pla d'acció i sense els recursos necessaris. Sense això, aquesta proposta és paper mullat i, per tant, el model no garantiria el coneixement del català. En aquest cas, es vulnerarien els drets de generacions presents i futures d'estudiants, que es veuran privats d'adquirir el coneixement efectiu del català.
Pel que fa a la supressió de l'article 21.8 de la Llei de política lingüística, que fa referència a l'ús del català a les aules d'acollida, l'entitat destaca que el model d'escola en català encara quedaria més afeblit. Aquest article estableix l'obligació que els alumnes que s'incorporin tardanament al sistema educatiu rebin un suport especial i addicional d'ensenyament del català. Amb la seva supressió, l'acollida lingüística dels alumnes nouvinguts queda només prevista a l'article 10.2 de la Llei d'educació de Catalunya del 2009, que es refereix a l'acollida merament com un "dret", cosa que podria comportar que augmenti la proporció d'alumnes sense cap coneixement del català en les aules ordinàries.
Una modificació gratuïta
La intenció de legalitzar i legitimar la vehicularitat del castellà, que s'ha proposat com a reacció a la sentència del Tribunal Suprem, és completament gratuïta perquè la mateixa sentència deixa clar que, independentment de la realitat de cada centre, cal que hi hagi un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Així doncs les modificacions legals no servirien per atendre els requeriments judicials de la sentència, que fan referència a mesures executives..
La modificació tampoc no serviria per allunyar els tribunals de les escoles. Ho demostra el que ha passat al País Valencià, on la Llei de plurilingüisme va introduir quotes per a la vehicularitat del castellà i això no ha impedit que el TSJCV hagi anat anul·lant projectes lingüístics de centre en detriment de l'ús del català. A més, s'ha demostrat que els sectors contraris a la normalització no retrocedeixen quan guanyen una batalla, sinó que avancen cap al seu pròxim objectiu, tal com va passar a les Illes Balears quan es va canviar el sistema de lliure elecció pel del trilingüisme.
L'escola en català necessita reforç, no retallades
El català, la llengua pròpia de Catalunya, actualment es troba amenaçada i és urgent que les institucions actuïn per revertir l'actual situació d'emergència lingüística. Cal tenir en compte que, fins fa només cent anys, era la llengua familiar i d'ús social de la immensa majoria dels habitants dels territoris del domini lingüístic, mentre que actualment l'ús social ronda tan sols el 35%. La situació de castellanització de moltes zones del país és inqüestionable i fa imprescindible que el model d'escola en català en llengua i continguts quedi reforçat.
De fet, recentment la Generalitat ha publicat dades que mostren que la immersió lingüística no té un compliment generalitzat arreu de Catalunya i que gairebé la meitat dels professors d'ESO utilitzen el castellà a classe. Això indica que un relaxament en el model immersiu comportaria una davallada en les competències lingüístiques en català dels alumnes. En el mateix sentit, dos estudis elaborats per Plataforma per la Llengua mostren que el 35% dels alumnes de primària de les zones urbanes parlen en català als patis mentre que a la secundària només ho fan el 14,6%. A banda, cal esmentar l'estudi recent que ha tret a la llum el Síndic de Greuges, que entre moltes dades rellevants per a la situació de la llengua, destaca que a Catalunya un 20,9% dels adolescents manifesten no tenir cap contacte actiu amb el català en la seva vida quotidiana fora de l'escola, la qual cosa representa prop de 17.000 alumnes de 3r d'ESO. Per contra, només el 5,1% manifesta no tenir cap contacte actiu amb el castellà, és a dir prop de 4.000 estudiants també de 3r d'ESO.
A més, el model educatiu de l'escola en català és àmpliament acceptat per la societat catalana. Actualment, un 82% dels residents hi donen suport, segons una enquesta recent encarregada per Plataforma per la Llengua a l'empresa GESOP. Aquesta sentència també és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) en la forma que la va ratificar l'Estat espanyol, que es va comprometre a fer possible que tots els estudiants que ho vulguin puguin estudiar en un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular. De fet, el preàmbul que proposen els partits per a la modificació de l'article 21 de la Llei de política lingüística esmenta la CELRoM però obvia el fet que la carta reconeix aquest dret, que és precisament el que s'estaria vulnerant amb la nova proposta de llei.