Després de Prats de Molló, la Festa de l'Ós arriba aquest diumenge a Sant Llorenç de Cerdans i el 20 a Arles. Segons festes.org, la tradició és ben viva també en diferents municipis de les Terres de Ponent i Andorra.
Per primera vegada a la festa de l'os de Prats hi havia una ossa. A més del paper principal, tot l'equip de caçaires i barberes que l'acompanyava era també femení.
Aquest diumenge 20 de febrer, després d'un any sense Festa de l'os a causa de les restriccions sanitàries, l'Alt Vallespir i Prats de Molló han recuperat la seua tradicional celebració. Però una novetat important va sorprendre els habitants i participants en la celebració. Per primera vegada els tres ossos eren acompanyats d'una ossa.
Els temps canvien i les tradicions evolucionen, si la majoria ho ha acceptat, algunes veus queden reticents. L'Elena Gual forma part de les que fa uns anys també van introduir les figueretes a la festa de l'os de Sant Llorenç, on també inicialment alguns s'hi oposaven i han acabat imposant-se.
Des de feia setmanes un equip de dones de diferents generacions han preparat en secret tot un equip de caçaires i barberes per acompanyar l'ossa, la Celine. Potser els anys vinents les dones podran optar a ser un dels equips oficials sotmesos a votació...
El que és segur és que aquesta experiència la Celine la va viure a fons "amb molta adrenalina, ha estat un somni fet realitat" segons ens explica. I afegeix que la satisfacció de la gent present li han fet sentir una felicitat intensa. "Aquest dia la potència de la dona era tant, o més, important com la dels homes", segons la crònica de Ràdio Arrels
Creença Popular
En relació a la Festa de l'ós, Festes.org apunta, "a una creença popular associada al 2 de febrer, també molt estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la seva hibernació. Hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir, en una metàfora del que succeeix a nivell meteorològic. Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada Festa de l'Ós, Ball de l’Ós, Cacera de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un grup de personatges simulen empaitar, capturar, i finalment "afaitar" un ós que entra al poble i fa tot tipus de malifetes".
Les Festes de l’Ós provenen de la llegenda d’en Joan de l’Ós i d’antics ritus tradicionals iniciàtics, relacionats amb la fertilitat i anunciant la renaixença de la primavera. L’Ós, raptor de pastores joves, és caçat pels caçadors, capturat i mostrat als pobletans a les places del poble. Al final, l’animal és afaitat i recobra de nou el seu aspecte humà. En Joan de l’Ós és un ésser híbrid, mig humà mig animal, nascut d’una dona i d’un ós i dotat d’una força sobrehumana que li permet superar diverses proves. Així es presenten les Festes de l'Ós a Catalunya Nord