Com moltes altres iniciatives d’habitatge de la ciutat de Barcelona, La Morada és un projecte col·lectiu que sorgeix de la necessitat de l’accés a un habitatge digne, assequible i sostenible en un context d’emergència habitacional. Aquest projecte, però, té un altre component que el fa encara més transformador i pioner. El col·lectiu l’integren un grup de lesbianes, trans i dones, provinents de diverses trajectòries de militància feminista, que volen organitzar les cures i els afectes més enllà del model de la família nuclear . La Morada planteja un model de convivència que posa al centre les cures i la interdependència en un contínuum entre allò privat i allò públic, l’individual i el col·lectiu.

La cooperativa ha realitzat grans esforços amb el desig de materialitzar el projecte polític i d’habitatge què és La Morada. Recentment, han estat beneficiades amb ajudes com Habitat Coop 2021 de la Generalitat de Catalunya que subvenciona una part dels costos de promoció.  Tot i que cada cop el projecte és més viable, encara està lluny de l’accessibilitat econòmica necessària perquè les sòcies puguin tirar endavant el projecte.

La Morada vol demostrar que és possible construir cooperatives d’habitatge en sòl privat, traient-lo així del mercat especulatiu. També aposta per la vinculació al barri de Roquetes i de les seves sòcies col·laboradores de maneres diverses: participant en l'Associació de Veïnes de Roquetes, treballant en el desenvolupament d’una comunitat energètica, entre d’altres.

L’habitatge cooperatiu: un model internacional en creixement a Catalunya

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge, com és el cas de La Morada. 

L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en qué dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho són la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

La Morada serà la primera cooperativa d’habitatge que es crea amb una aproximació i una aposta feminista i LGTBIQ+ tan definida. Es necessiten més mesures públiques i una important col·laboració públic-cooperativa que permeti guanyar-li terreny al mercat de l’habitatge privat mitjançant la cooperativització del sòl sense reproduir exclusions.

Fins que aquesta col·laboració públic-cooperativa no arribi, és necessitaran campanyes de captació de sòcies col·laboradores per poder tirar endavant projectes d’habitatge cooperatiu. 

Per col·laborar amb el projecte cooperatiu d’habitatge LGTBIQ+ de Nou Barris només cal visitar la seva pàgina web: https://www.lamoradacoop.org/participa/