La Independència com a divisa

Aricle de Josep Rebordosa amb motiu de la mort de l’Albert Tarrats i Farrerons, indepedentista de llarga trajetòria de les Garrigues i impulsor de la Cafeteria Slàvia

08/01/2022 Memòria històrica

El dia de Reis a la tarda ens va deixar un, en podríem dir “homenot” independentista. L’Albert Tarrats i Farrerons amb 78 anys va agafar el son etern . Mai  podrem ni haurem d’oblidar-lo.

Va néixer en plena post guerra i per tant va patir el franquisme com qui més. De ben jove va decidir comprovar amb la seva pròpia experiència com era la vida als països d’influència soviètica. Amb pocs anys més de vint agafa el cotxe i es persona al bell mig de la primavera de Praga. Una experiència que mai oblidarà i que li servirà per sempre més per afirmar les seves conviccions democràtiques en contra d’aquelles que ens volien fer creure que ho eren o tenien la necessitat de posar la democràcia com a cognom a la república.

Viatjar sempre va ser com una obsessió, era la única forma de desfer-se de les cadenes del franquisme. Els seus viatges sempre li van servir per aportar quelcom a la seva forma de viure. Millorar la seva explotació agrària en va ser una, des d’aprendre a explotar els fruiters a Itàlia fins a convertir-se en el primer  productor de maduixots amb les tècniques més innovadores del moment. L’agricultura era la seva passió i la defensa de la pagesia la va exercir com el representant més votat per l’assemblea de Les Borges de La Unió de Pagesos.

De resultes d’un dels seus viatges en va treure l’anagrama de la que va ser la discoteca Grock on s’hi anava a ballar i a prendre algun cubata però que també servia per reunir els més anti franquistes de la contrada tot i discutint el futur de l’independentisme en totes les seves vessants. Tothom que defensava la nació catalana era benvingut i tothom que prenia qualsevol forma de defensa i lluita era ben acollit.

Militant del FNC, podríem dir fins els últims moments, aquestes van ser les seves sigles, que mai van ser cap obstacle per obrir les portes de casa seva per acollir aquells que segurament estaven en posicions ideològiques mes distants. La Independència primer, el debat social quan siguem lliures.

Viatjar  als Països de l’est era com una necessitat i ho recomanava a tothom. D’un d’aquests viatges a Praga, amb la seva Dolors, van portar el nom de la cafeteria que a principis dels noranta va ser l´SLAVIA (si no m’erro vol dir terra) i a la seva terra la van dedicar.

Si el GROCK va servir per fer reunions clandestines l’SLAVIA es va convertir en el temple de la cultura dels Països Catalans, la parada de Setmana Santa del País Basc i la benvinguda del darrer internacionalista, en Paco Ibañez amb qui va mantenir una relació  d’amistat ferma.

La cultura catalana cal que la defensem nosaltres, els altres ja s’ho faran amb la seva. Quan algú trucava per poder cantar a la sala i no coneixia el primer que li preguntava era en quin idioma cantava i si no era eusquera o català o qualsevol llengua oprimida la seva resposta sempre era la mateixa: Vosaltres teniu moltes sales on podeu actuar, els catalans no en tenen tantes.

Presentació de llibres,  conferències, Associació Francesc Pujols, i el seu somni l’espai Ramon Barnils, que es va frustrar per la pandèmia i la seva malaltia. El bisbe de Solsona hi va fer una conferencia amb el títol : L’independentisme és pecat?.

Però, tampoc cal oblidar, pels anys vuitanta la seva col·laboració en la creació de Ràdio Ponent, la primera emissora de parla totalment catalana i amb una visió molt definida de Països catalans.

No podem obviar el seu escepticisme per la via que ell anomenava “bonista” per arribar a la independència. Es difícil, deia, que allò que han aconseguit amb sang es pugui canviar per la via pacífica i democràtica.

El seu caràcter no li permetia fer concessions quan es tractava de defensar el país. Tot allò que nosaltres concedim ho aprofiten, els opressors, per construir una altra victòria seva.

Un home que l’independentisme i els milers de musics que han passat pel seu escenari trobarem i trobaran a faltar.  

 

Les Borges Blanques, gener del 2022