Fa dies que en aquesta columna parlava d'un tema de què sempre es fa difícil parlar. Per aconseguir la pau social de veritat cal que cada persona i grup tingui dintre seu una consciència clara i harmònica del conjunt de la societat. En el nostre cos, cada cèl·lula te emmagatzemat en el seu nucli el programa complet de tot el cos. Cada unitat del cos social, al costat de les preocupacions individuals, cal que faci un lloc important als problemes conjunts. Cal deseixir-se, un bon tros, d'un mateix i treballar pels altres.

Durant uns quants anys, m'he dedicat a lluitar per l'amnistia a l'Estat espanyol. Es la mesura pacificadora per excel·lència en un país fondament ferit per una guerra civil, els efectes discriminatoris de la qual s'han mantingut durant quaranta anys absurds. L'amnistia no era per a mi, era per a tots.

Tot el poble basc ha estat lluitant per l'amnistia. Milers i milers de persones i grups de tots els pobles de l'Estat han lluitat per l'amnistia. Sempre els uns per als altres. Ha estat la gran lluita dels darrers temps, amarada d'altruisme. Avui, encara, continuem lluitant per l'amnistia.

Amnesty International ens ha estat ajudant durant anys i anys, desinteressadament, amb vigor i constància. Ells tenen com a norma que la delegació de cada país te prohibit ajudar el propi país. Només pot ajudar altres països. Així garanteix la neutralitat. I així institucionalitza l'altruisme.

Fa aproximadament un any que es fundà a Barcelona la delegació d'Amnesty International de l'Estat espanyol. Després de quaranta anys de rebre ajuda ja podem començar d'ajudar els altres. Just agraïment.

He estat lliurat amb cos i anima al servei de l'amnistia. ¿Quina més gran alegria puc tenir que el fet que l'hagin premiada? Han premiat l'amnistia, m'han premiat a mi. ¿Per què he de voler per a mi el premi, si tampoc no volia l'amnistia per a mi?

...I potser seria l'hora de demanar a la Comissió Pro Nobel Xirinacs que abandoni el seu intent perseguit amb tanta dedicació durant tres anys. No us sembla?

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina