Tal dia com avui de fa 40 anys es produïa una de les onades repressives més importants contra l'independentisme català. Es van detenir independentistes a Barcelona, Esplugues de Llobregat, Manresa, Reus i València.

En total es van detenir 23 militants independentistes abordats i segrestats a l'ampara de la llei “anterrorista”, aprovada mesos abans pels partits del règim. La majoria dels detinguts van ser torturats a mans de la policia espanyola.

Llibertat.cat recuperem un vídeo ("10 dies de lluita") realitzat aleshores sobre les mobilitzacions de resposta a aquestes detencions, que concretament a Esplugues del Llogregat, que va realitzar una vaga en protesta per la detenció de Marcel Caselles i la resta d'independentistes

Resum informatiu sobre les tortures infringides als independentistes detinguts el 3/12/1981 (Elaborat per IPC)

Gran part dels detinguts eren militants d'IPC: Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Daniel Pérez (València), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona); però també del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), en el cas de Simó Aguilar (València). També van ser detinguts els independentistes Jaume Llussà i Pere Bascompte (Manresa) i Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València) i Pilar Sala (a Manresa). Alguns militants independentistes van aconseguir fugir d’aquesta ràtzia, i en algun cas van passar a viure en la clandestinitat.

Aquesta operació va ser muntada amb espectacularitat i contundència, ja que la policia va retenir les famílies fins a primeres hores del matí per tal que no avisessin ningú i a manera d’ostatges. Es tractava de l'operació més important que l'Estat espanyol havia realitzat fins al moment contra l'independentisme català i afectava persones del País Valencià.

Vuit dies després d’haver restat incomunicats van ser posats en llibertat 19 d’aquestes persones sense càrrecs, i dos dels detinguts al País Valencià van ser alliberats sota fermança. Pere Bascompte i Jaume Llussà van ser empresonats, acusats de pertànyer a Terra Lliure per la policia espanyola.

El “Mando Unificado de la Lucha Antiterrorista” (MULA) justificava les detencions establint una relació entre IPC i Terra Lliure. El cop policial, producte d’un seguiment i espionatge exhaustiu de la brigada política, s’havia anat teixint des de mesos abans a partir de la vigilància dels militants d’IPC més actius políticament. Per aquesta raó, a través d’una estratègia d’estirar el fil, van detenir gran part dels membres d’aquest partit amb l’objectiu de treure’n l’entrellat. El resultat, però, va ser que pocs dels detinguts mantenien una vinculació orgànica amb l’organització i la gran operació només en va poder encausar alguns a partir dels interrogatoris. La nota del MULA especificava que s'havien descobert uns pisos francs i uns caus amb armes, material explosiu i documentació falsificada, així com la participació directa d'alguns d’aquests detinguts en diverses accions.

Aquestes detencions van originar una resposta popular important de suport total als detinguts de manera oberta i massiva. A Barcelona, a Esplugues de Llobregat —on es tancaren els comerços en el seguiment d’una vaga de solidaritat—, a Manresa, a Reus i a València es va desenvolupar un seguit de mobilitzacions que van capgirar la intenció intimidatòria de les detencions. Una mobilització popular espontània i política també obeïa al rebuig per les tortures patides pels detinguts.

Es va portar a terme una solidaritat i mobilització envers unes persones reconegudament independentistes i el suport a la coherència de la seva lluita van ser valorats pels CSPC com un pas polític important per a l’independentisme que venia reforçat per un altre fet important: a excepció d'una premsa molt singular i de les persones més significatives de l'espanyolisme (UCD-PSOE) no s’exercia cap crítica criminalitzadora cap a Terra Lliure. Encara més: Terra Lliure —a excepció de les notes del MULA— era qualificada amb justícia com “organització independentista.”

De fet, aquests detencions, malgrat les conseqüències de desgasts i afebliment de l’organització interna de Terra Lliure, no eren sinó la constatació de l'avanç de l'independentime. Si d'una banda la repressió havia frenat momentàniament la lluita, de l'altra havia comportat l'eixamplament de la consciència política independentista.

L’anàlisi que n’extreien els CSPC després de les detencions era que “En el marc polític de la reforma està emergint i prenent cos als Països Catalans una estratègia independentista que es distingeix per la voluntat d'enfrontament a l'estat espanyol i a les agressions. El 1979 les morts en combat de Martí Marcó i Fèlix Goñi i els empresonaments de Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs significaven i posaven en primer pla aquesta voluntat d'enfrontament sense ambigüitats de l'independentisme, i en definitiva aquests lluitadors posaven les bases del salt qualitatiu de l'independentisme de 1980-81: formació dels CSPC, naixement de Terra Lliure —que recentment ha reivindicat el cas Martí Marcó-Fèlix Goñi—, clarificació i augment de la presència política de l'independentisme, clarificació del marc territorial de la nació catalana, els Països Catalans...”

Aquestes detencions van posar de manifest la implantació i la influència del moviment independentista, que havia construït un espai propi, amb propostes sindicals, estudiantils (AEIU, CCII), l’organització antirepressiva dels CSPC, les iniciatives en el camp ecologistes i en el camp de l’alliberament de gènere. I sobretot perquè es tractava d’un moviment que sorgit d’un espai minoritari i confús com el de la transició, que havia començat a fixar els seus elements simbòlics diferenciats i trencadors. L’anagrama i el nom de Terra Lliure apareixien amb força a com alternativa a la situació de consolidació d’una falsa transició, que arrossegava els greuges de l’atur, les restriccions de llibertats, la destrucció del territori o les dificultats d’implantació social de la llengua i de la cultura catalanes.

"La Cançó del Tinell", escrita per Marcel Casellas, un dels detinguts en l'operació del MULA contra l'independentisme català i Terra Lliure:

La cançó que oïreu cantar
l’he llegida a les parets
no és escrita amb ploma d’or
sinó amb puntes de cigarrets

Cada cigarreta una lletra
cada paraula un paquet
quatre parets una cel·la
oïreu la cançó del Tinell

Ai! Adéu estimat Llobregat
Del Pirineu a la mar

Tinc un peu arrelat a la Terra
l’altre ancorat a la mar
i per veure millor les contrades
m’he enfilat a Montserrat

Vull veure la Terra Lliure
de botxins i mala gent
só vingut ací a Barcelona
a buscar ferro i argent

Ai! Adéu...

Quan en sóc al Pont d’Esplugues
la justícia m’ha aturat
digues qui ets, d’on vens i on vas
amb el sarró tan carregat.

Sóc un pastor de ramada
que m’han pres el bestiar
al sarró hi porto pa amb formatge
que el camí que he de fer és molt llarg

Ai! Adeú...

Ja em regiren el sarró
i m’escuren la butxaca
ja m’han trobat la metralla
que duia a sota el formatge.

Ja m’han agafat cinc guàrdies
i no hi val pas cap raó
i per ordre del “capitán”
m’han tancat en fosca presó.

Ai! Adéu...

A la cel·la número setze
el dimarts em van tancar
el dimecres ja m’ofegava
i dijous em vaig queixar

El divendres ni em pregunten
dissabte em fan declarar
i el diumenge el jutge dicta
que el dilluns m’han de penjar

Ai! Adéu...

A la mare li direu
que si em pogués escapar
aniria a buscar els meus companys
per tornar a recomençar

Tinc un peu arrelat a la terra
l’altre ancorat a la mar
i per veure millor les contrades
m’he enfilat a Montserrat.

Lletra i música: Tirant Lo Llamp (Marcel Casellas)
La podeu escoltar aquí.