El projecte de Catalunya-ciutat fou formulat per Gabriel Alomar a principi de segle. Es tractava d'una imatge idealitzada de relació intel·lectual unitària entre Barcelona i comarques. En temps de la República el projecte prengué la forma més pràctica de la planificació de tot el territori del Principat. Si s'hagués dut a terme, ara la nostra terra fora un bell jardí de cap a cap, esquitxat de petites ciutats de bon viure. La realitat actual és, tot al contrari, un caos.

Narcís Serra, nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en les seves declaracions al diari AVUI, en bona hora, torna a pensar en la Catalunya-ciutat. Vol partir de la comarca. Vol relligar totes les capitals de comarca amb una xarxa viària adequada. Vol la desconcentració de la macrocefàlia barcelonina, sense disminuir-ne la funció de plataforma principal de serveis per a Catalunya. Vol atacar el costum forà, introduït a casa nostra, de gaudir (qui ho pugui) d'una doble residència, una per a la feina i una altra per al cap de setmana. Aquesta dicotomia genera en el ciutadà l'abandó de la vida cultural i cívica.

Aprofito la publicació d'aquestes idees per afegir-hi que cal ràpidament pensar en el problema portuari català. Actualment, des de la junta d'obres del port de Barcelona i des del ministeri d'obres públiques de Madrid es pressiona molt fort per a la construcció del superport de Barcelona, amb la prèvia desviació del riu Llobregat.

Volem el superport? Es necessari? ¿No seria millor tractar el problema dels ports igual com s'enfoca la resta de problemes a Catalunya, en forma descentralitzada? ¿No augmentarem la macrocefàlia de Barcelona afegint-hi ara tot allò que arrossega al seu darrera un superport?

A més a més del de Barcelona, el Principat gaudeix del port de Tarragona, que ha pres un gran impuls per a servir el pol de desenvolupament més gran de l'Estat, i que es podria especialitzar en petroleoquímica. El port de Sant Carles de la Ràpita, fins ara infravalorat i sense ferrocarril, ja comença a especialitzar-se en tràfic de petroli, per raó dels nous jaciments. Palamós i Sant Feliu de Guíxols foren importants per la sortida del suro. No tenen ferrocarril. I no hi arriba l'autopista. Juntament amb el de Blanes, podrien especialitzar-se en turisme i en el tràfic de mercaderies de les terres gironines. Encara ens resta el de Vilanova i la Geltrú a mig camí entre Barcelona i Tarragona, que podria, convenientment ampliat, recollir altres especialitats.

Si Narcís Serra vol descongestionar Barcelona per mitjà d'un rosari de ciutats que, per altra banda ja existeixen, unides per un eix transversal, ¿no es podria també descongestionar el port barceloní per mitjà d'un rosari de ports en part especialitzats, que per altra banda ja existeixen, units per un eix litoral d'autopista i ferrocarril i regits per una organització integrada?

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina