El 3 de gener del 1924 per ordre del general Emilio Barrera, capità general de Catalunya, un centenar de regidors (i personalitats gironines com l'arquitecte Rafael Masó) van ser alliberats provisionalment de la presó de Girona després d'estar una setmana empresonats acusats d'haver signat un manifest catalanista del CADCI. Molts amics els esperaren a la sortida de la presó, segurament els mateixos que segons Albert de Quintana durant l'empresonament “Ens ompliren d’obsequis, vins exquisits i tabacs, que passaren a les nostres mans després d’haver pogut aconseguir rompre per un cap la tela metàl·lica que hi havia existent a la doble reixa de la presó”.

Uns mesos més tard, el 30 de maig de 1924 Salvador Dalí i Jaume Miravitlles (eren companys d’institut) ingressen a la presó de Girona acusats de 'delitos contra la unidad de la Pátria'. Dotze dies més tard, l'11 de juny, el mateix jutge ordena a director de la presó que els deixi en llibertat. Hi havien passat un total de 21 dies empresonats, ja que la seva detenció es va produir el 21 de maig i van estar prèviament nou dies incomunicats a Figueres (el Castell de Figueres va ser la principal presó de la demarcació durant el segle XIX on s’arribà a empresonar destacats independentistes cubans). Per contra, Martí Vilanova i altres detinguts a la mateixa batuda, el forner de la vila de Llers, Eugeni Arolas, i el metge de Sant Joan de les Abadesses, Fernan Latorre, van passar aquell estiu a la presó de Girona. Les detencions podien estar motivades per l'intent de protesta contra la visita del rei Alfons XIII a Figueres el dia 15 de maig de 1924.

Finalment, l'Onze de Setembre de 1924 l'arquitecte Antoni Gaudí és detingut per parlar en català a un policia. Els actes de la Diada (ofrena floral a Rafael Casanova i actes del Fossar de les Moreres) estaven prohibits però es feia una missa en record als morts del 1714 a l’església dels Sant Just i Pastor.