Aquests dies abans de la commemoració de l’11 de Setembre, s’escau parlar d’aquest llibre per la Diada, el nou context polític (entre tornar a la zona de confort -oasi català- o enllestir la feina de l’1 d’Octubre) i sobretot per donar valor en la recuperació de la memòria històrica d’en Carrasclet, que malgrat tenir un monument al seu poble de Capçanes d’ençà el 1986, encara porta penjada la llufa de bandoler, que també li va endossar el relat històric dels vencedors borbònics. Precisament, a partir d’aquest fet, l’autor explica en el llibre “que l’objectiu de la propaganda filipista s’havia ben assolit, perquè ha quallat en la memòria col·lectiva aquesta etiqueta de lladregot”. Tot i la recuperació de la Generalitat i de la reivindicació dels defensors de les llibertats del país, Borràs considera que hi ha un deute històric pendent amb Carrasclet.
També ho va constar de primera mà, en el context del Tricentenari de 1714, quan va participar a Valls en unes jornades al costat de reconegudes autoritats acadèmiques; la seva conferència dissertava sobre el paral·lelisme Carrasclet-Veciana i li va cridar l’atenció contemplar un retrat del botifler Veciana a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Valls, ja que aquest personatge va ser un dels impulsors de les Esquadres, “uns cossos col·laboracionistes de la repressió borbònica”. Textualment diu al llibre: “Resulta xocant comprovar com la catalana policia autonòmica porta el nom d’aquelles forces encarregades de perseguir resistents austriacistes”.
Per tot plegat es va engrescar a preparar una biografia d’en Carrasclet, sobretot, per dignificar-lo. Tan és així que va anar molt més enllà, fent caure alguns mites consagrats pel relat catalanista dominant. Així remarca, que “és una injustícia històrica paral·lela a la criminalització de la seva persona per part de la historiografia borbònica i de la Renaixença amb la ploma de Mossèn Cinto Verdaguer”. Com també, el paper del fundador del Mossos, Pere Antoni Veciana i el de Rafael Casanova.
Per a Borràs, en Carrasclet es mereix una sèrie televisiva o una gran pel·lícula històrica. “...certament, el coronel Barceló, enterrat amb tots els honors a Breisach Vell (Alemanya), ha de tenir un paper molt més destacat en els llibres de text i en els manuals d’història de Catalunya...El nostre personatge simbolitza la capacitat de resistència de la gent humil del país: de les classes populars catalanes que l’any 1713 no van claudicar en aquella Junta de Braços de Barcelona i van decidir en un acte de sobirania, en un acte revolucionari continuar la lluita contra unes forces borbòniques molt superiors. Carrasclet esdevé un paradigma del catalanisme que articula la defensa de les llibertats nacionals, alhora que s‘identifica amb els interessos de la població pagesa del país. La Revolta que ell va impulsar després de l’11 de Setembre és un clar antecedent dels moviments catalanistes molt posteriors que cercaran conjugar paral·lelament les llibertats del país amb els drets socials.
Impulsar el reconeixement de Pere Barceló és, també reconèixer la vigència d’una manera d’entendre l’activisme polític on el protagonisme el té sobretot la gent i la base del país. Cal foragitar esquemes centralistes massa enquistats encara i cal valorar, en la justa mesura, l’aportació de les comarques del Sud de Catalunya, sovint menystingudes i oblidades, en l’articulació d’una realitat nacional més lliure i més justa.”