Aquests darrers mesos he estat objecte de forts atacs perquè m'he dedicat a defensar aquest indult. He perdut segurament molts dels qui em votaren. M'he guanyat molts enemics. I sort que els meus amics s'han sotmès espontàniament al turment inacabable de defensar-me, altrament la cosa encara hauria anat pitjor.
He fet exactament el contrari d'allò que fa qualsevol polític que vulgui conservar una bona imatge. He triat la pitjor causa: una causa perduda. O millor: la causa dels més perduts de la societat.
Ja no és hora de defensar-los. Ja ho he fet prou. He intentat en articles al diari, en entrevistes per ràdio i sobretot amb el mateix gest d'assumir aquesta causa tan perduda, tocar el cor del poble, tot deixant a altres polítics els primers llocs en les presidències i els temes més lluïts per a llurs intervencions.
Malgrat les manipulacions de l'opinió pública, malgrat les campanyes desestabilitzadores i terroritzadores, jo crec en la intel·ligència del cor del poble, jo crec que el poble no cau en la trampa que els enemics del poble són a les presons. La gent senzilla sap que l'enemic del poble és en un altre indret i que a la presó van a parar els elements més desgraciats del poble, els procedents dels llocs més subdesenvolupats, els dotats de la pitjor educació, els mancats de les millors oportunitats.
Perquè la gent senzilla del poble té un cor intel·ligent i en ell confio.
Potser el poble senzill no sap que dintre l'infern dels desgraciats, que és a la presó, s'ha produït el miracle que neixés una nova figura de pres més social, més responsable, més solidari. I que són aquests els qui volen l'indult per a refer llurs vides.
Em crec comprès pel cor del poble. I com que també els senadors tenen cor, els he parlat al cor. El debat ha estat extremadament seriós i solemne. Jo volia convèncer-los perquè es canviessin decisions en els grans partits. Els he suggerit la possibilitat del vot secret per a salvar les consciències. Les directives dels grans partits no s'hi han agafat.
Han romàs fidels a llur signatura els signants catalans i bascs que m'han fet molta companyia i han canviat de decisió alguns senadors del grup de progressistes i socialistes, especialment moguts per la defensa feta per Joan Maria Bandrés, que ha estat a la màxima altura.
Estimats presos socials, malgrat tot, us demano que no desespereu.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina