Militavi non sine gloria
("He servit no sense glòria." Horaci, Odes)
Nota preliminar
Volem advertir als possibles lectors, que aquest article no tracta cap d’aquests punts d’alt interès, més avall exposats;
1r.- La violència de gènere com a arma de destrucció massiva
2n.- La perversitat del patriarcat com a eix del mal
3r.- El risc de rebrot del Coronavirus, junt amb l’arribada de la 13a onada
4t .- El protocol d’utilització de la mascareta en espais semioberts
5è.- Les dificultats econòmiques d’alguns jugadors de futbol per arribar a finals de mes.
6è.- Els drets i obligacions del col·lectiu LGTBI
S’adverteix, doncs, de l’escàs interès de l’article, atenent al fet que no tracta cap dels fets canònics, que necessàriament ens han d’interessar. Que ningú doncs, s’enganyi.
Sobre el tema de reflexió
A l’estiu amb la calor i la disminució de les activitats, vaga més de mandrejar, de rellegir aquell llibre que tenim a la tauleta de nit, o que reposa al prestatge de dalt de l’estudi, al costat d’altres andròmines de difícil classificació.
Explico això, perquè he recuperat un vell amic, es tracta del llibre que duu per títol; Del temps de la sembra, el seu autor és l’enginyer i polític Carles Pi Sunyer (1888-1971), president d’ERC (1933-1935), Batlle de Barcelona 1934. i Conseller de Cultura (1937-1939). El llibre que es va editar el 1937 a Edicions de la Rosa dels Vents, té 113 pàgines, és un recull d’articles publicats al diari La Publicitat, durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera. Els articles són d’un estil de redacció àgil i acurat alhora, propi d’una persona amb una sòlida base cultural, i que alhora viu arrelat a la realitat. La seva és una prosa brillant, amb un notable domini de l’ofici d’escriure
En aquests temps de canvi de model econòmic i polític, d’inversió de l’escala de valors heretada el 1945, amb l’equilibri entre els dos blocs, i amb un neoliberalisme rampant, que en nom del mercat, ha implementat un capitalisme salvatge, aquest sí, sense mascareta, màscara, ni morrió, junt amb la guiaa del postmodernisme, per acostar-nos a la veritat, ens sembla escaient reflexionar sobre un fragment de l’article; Les virtuts militars, que es troba a la pàgina 9 del llibre, copio el fragment:
I en tots els pobles, com a formació moral, és aconsellable la propagació de les més nobles virtuts militars, en els pobles que lluiten pel recobrament de la llibertat, és una condició imprescindible del triomf. Encara que a algun esperit li repugnés aquesta ideologia rígida i severa, hauria d’acceptar-la en els combats per la independència, com la millor tàctica a seguir. Perquè, avui com abans, l’arma més colpidora, l’argument més decisiu, continua essent la legió disciplinada i coratjosa.
Però si ens inclinem amb respecte davant de l’home que amb senzillesa estoica, serveix en compliment del deure, aquest sacrifici, d’indubtable exemplaritat ética, no omple la nostra admiració cordial. Aquesta va als estols entusiastes, abrandats en el foc d’un ideal, i que per ell sacrifiquen voluntariosament totes les petites coses del viure íntim, i es donen a servir amb una fe cega. Conquesta preuada de lluites seculars és la llibertat humana i per rès del món voldríem que ens la limités cap voluntat aliena. Per això és més ennoblidor el seu sacrifici, l’ofrena abnegada d’aquesta llibertat pròpia- que s’encén i es mor en la petitesa d’una vida- per cooperar servint, obeint,a una més alta llibertat col·lectiva.
Podem estar més o menys d’acord amb el text de Carles Pi Sunyer, algunes expressions, pròpies d’un català genuí, ens podem semblar un pèl arcaitzants, però el sentit pregon dels conceptes, és el mateix que es va establir a l’Àgora atenenca o al Senat romà.
Si la reproducció d’aquest fragment contribueix a generar debat, a afiançar les posicions del postmodernisme, a orientar ideològicament en uns moments de crisi ideològica dins els rengles de l’EI, haurem aconseguit el nostre objectiu.
Agustí Barrera
Arenys de Munt. juliol 2021