La causa obrera és la causa d’Irlanda

La causa d’Irlanda és la causa obrera.

James Connolly (1868-1916)

Vull donar les gràcies a l’ANC del Pallars-Jussa i al seu coordinador l’amic Aleix Creus per haver-me convidat a participar en aquest acte, alhora que agrair el tracte rebut fa un any  per part seva i de la seva muller Glòria i els amics de l’ANC. L’acte compta amb el suport de la Fundació Reeixida i la Comissió, 90 anys de la formació de Nosaltres Sols !

Consideració

Em plau d’estar aquí entre vosaltres,per tres raons. La primera és que tot just farà un any   que vaig venir a Tremp per parlar del vuitantenari de la formació del Front Nacional de Catalunya (FNC), junt amb el doctor Josep Guia, que parlà del PSAN i la seva evolució històrica, La segona, és que aquell 4 de maig del 1940, a París, quan es formà l’organització Patriòtica resistent, que dos anys després s’anomenà Front Nacional de Catalunya (FNC), en el nucli impulsor de la reunió de coordinació i participaren Joan Cornudella i Barberà (1904-1985), Antoni Andreu i Abelló (1905-1982) i Marcel·lí Perelló i Domingo (1897-1961)  representant a Estat Català, per part de NS! intervingueren, Joan Masot i Rodamilans, (1900-1988) delegat de la Unió Catalanista a París, Jaume Martínez i Vendrell (1915- 1989)  i Daniel Cardona  i Civit  (1890-1943). . Així doncs avui,  amb la meva intervenció sobre NS! tanco el cicle iniciat  amb el FNC. La tercera raó és que el meu pare, Josep Barrera i Nogué (1898-1982), antic militant d’Estat Català ( EC) el novembre del 1932, fou elegit president de la Junta de NS! a Mataró, segons consta a la pàgina 36 del llibre; Quatre boigs de Mataró (Combat per Catalunya. (1930-1937)). Del meu pare he heretat el seu amor a la terra i a la seva defensa, la intransigència patriòtica, actitud que he traspassat als meus fills. 

Acostumem a entendre la història, com un seguit de moviments socials, cicles econòmics, guerres que condicionen les nostres vides. La història però, és quelcom més viu arrelat a la lluita contra l’opressió, les desigualtats, està feta pels seus protagonistes que són la gent, el poble. Accions aparentment poc importants, que no surten a la TV o als diaris, són baules de la història. Al diari; El Punt –Avui de l’u de maig  d’enguany hi ha una entrevista a Xavier Domènech, ex líder de Catalunya en Comú, la pseudo esquerra espanyolista, el polític entrevistat diu, Això de NS!, fa molts anys que no existeix  per formar un Estat. Vet ací que la nostra iniciativa dels 90 anys de la fundació de NS!, ha tingut un cert ressò,s’ha trencat el silenci informatiu, hem aportat un gra de sorra a la recuperació de la nostra història nacional. 

Podem considerar el model de l’insurreccionalisme irlandès, junt amb l’herència política de la Unió Catalanista (UC) del psiquiatre Domenec Martí I Julià (1861-1917), els dos eixos que conformaran la formació de NS!

L’exemple irlandès

La paraula ensenya,

l’exemple guia

E. Che Guevara (1928-1967)

Entre 1918 i 1922, la lluita del poble irlandès contra l’ocupació anglesa tingué un notable ressò a la societat catalana,  sobretot entre els rengles nacionalistes on despertà mostres de solidaritat. La premsa catalanista destacà la lluita desigual entre el David, representat pel poble irlandès, i el Goliat de l’imperialisme britànic. L’heroisme dels nacionalistes irlandesos fou exemplificat en l’aixecament  de la Pasqua del 1916 contra l’ocupació militar per part de la metròpoli, i també en la mort del batlle de Cork Terence Mac Swiney (1879-1920), membre del Sinn Féin, que acusat de sedició pels anglesos fou empresonat a Brixton  (Anglaterra), on inicià una vaga de fam, que li provocà  la mort l’octubre del 1920. La seva mort tingué repercussió internacional. Ajudà a la imatge de la lluita èpica del poble irlandès per a la seva independència. El dia 1 de novembre del 1920 el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), organitzà una manifestació de rebuig  per l’actitud del govern anglès, allí el poeta i polític Ventura Gassol (1893-1980),va llegir el seu poema, Glossa en la mort de Terence Mac Swiney, considerat com un heroi de la revolució nacional irlandesa.

Irlanda esdevingué el símbol del coratge i el sacrifici personal per a l’alliberament de la Pàtria. Alguns sectors del nacionalisme català, prengueren el model irlandès com a referent per a les estructures del projecte revolucionari català, basat en la renacionalització, en la revitalització de la nació, en la seva dignificació, Catalunya catalana, seria el projecte de Daniel Cardona i els seus seguidors, més endavant, de l’organització  NS!.

Es crearen dues organitzacions per a materialitzar aquest procés de renacionalització, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) (1898- 1939)), que tenia com a objectiu la recuperació de la llengua catalana, com a primera llengua, adoptar el català a l’ensenyament, i ser un instrument d’avenç en la recuperació de la consciència nacional. Palestra (1928-1939)  treballa en la millora del caràcter i les aptituds dels joves mitjançant una formació cultural, patriòtica, esportiva, on l’estudi de la història com a coneixement del passat, de les nostres arrels, també la pràctica de la gimnàstica, el patinatge, l’equitació, el tir, el ciclisme, són eines per aconseguir un esperit sa i fort. Els orígens de Palestra, els trobem en el model dels sòkols txecs, una organització patriòtica- esportiva, un moviment de renaixença, de desvetllament de la consciència nacional. Palestra és impulsada pel doctor JM. Batista i Roca i presidida pel mestre Pompeu Fabra.

La Unió Catalanista (1891-1936)

Perquè hi haurà un dia que

no podrem més, i llavors ho podrem tot.

Vicens Andrés Estellés (1924-1995)

La Unió Catalanista, malgrat les seves escissions, (el 1899 el sector més procliu a l’acció política, encapçalat per E. Prat de la Riba, s’escindeix i forma el Centre Nacional Català), representa com a organització la puresa del catalanisme apolític, de fet, era una federació d’entitats catalanistes.

Un dels primers actes de la UC fou l’assemblea que celebrà a Manresa el març del 1892, on s’aprovaren les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, que fixaven per a Catalunya un notable nivell d’autonomia. Segons aquestes Bases, Catalunya tindria competències exclusives en matèria legislativa, ensenyament, justícia, ordre públic, encunyació de moneda, obres publiques. La llengua catalana seria l’única oficial a Catalunya, i només els catalans d’origen o d’adopció podrien exercir càrrecs públics a Catalunya.

La UC reunia en el seu si les diverses famílies del catalanisme polític, era un nucli de reflexió doctrinal, ideològic, sobre les necessitats del moviment nacionalista en el seu conjunt, per així esdevenir una entitat neutra, que englobi la totalitat dels moviments catalanistes, que sigui un impulsor d’iniciatives unitàries. Es defensa un Nacionalisme Integral, que vol dir, laic, liberal, interclassista, amb un fort contingut Patriòtic intransigent, única manera de recuperar la “salut nacional” perduda per segles d’ocupació militar, administrativa, cultural, que comporta com a resultat, un procés de desnacionalització.

El Doctor Martí i Julià amb el seu nacionalisme intransigent, va voler projectar una imatge de puresa ideològica allunyada dels “tripijocs de la política professional”, de la “farsa electoral”, un plantejament antipolític  pel que fa a la política parlamentaria i electoral, així neix el nacionalisme separatista, patriòtic, intransigent, identificat amb la bandera, els senyals culturals d’identitat, la llengua, la història, la cultura nacional, Daniel Cardona es reclamarà hereu d’aquest mestratge.

El Doctor Martí i Julià des que fou nomenat president de l’entitat (1903-1916), en la seva evolució ideològica es decanta per un nacionalisme d’esquerres, socialitzant, volia obrir el catalanisme que representava la UC a les idees socialistes, trobà en la síntesi  de la teoria nacionalista i la socialista una eina per avançar en el procés d’alliberament nacional. El 1915 el Consell Nacional de la UC, aprovà un programa socialitzant, amb  aquest gir s’iniciava una aproximació a la “qüestió social”

En el pròleg del llibre, Per Catalunya, (1913), el seu autor el Doctor Martí i Julià escriu; intensificar  la nostra acció perquè el nacionalisme arribi als esperits de la massa del poble i, perquè en aquests esperits s’hi realitzi la fusió del nacionalisme amb el socialisme, perquè així reneixi la Pàtria definitivament forta. 

Per què NS! ?

La història és l’únic mestre infal·lible

Rosa Luxemburg (1870-1919)

Hem considerat de fer un resum de l’article de l’amic i professor Xavier Ferré i Trill, publicat a www.nosaltressols.com però crec que sempre és millor consultar l’original que no pas la còpia, més en aquest cas que considero l’article brillant, així doncs, recomano la seva lectura ,integra. Del cos de l’article però, en vull remarcar el seu penúltim paràgraf que reprodueixo, perquè penso que defineix el paper polític-simbòlic, de l’exemple de NS!, ara i aquí:

Actualment vindicar la memòria insurreccional de NS!, implica imperativament, avançar en els propers quatre anys cap a la consolidació de la República Catalana. Tots els retrets fets des de la pseudoesquerra, adreçats a una suposada, visió, reducció racial  d’aquesta organització (cosa inexacta), i a la banalització de “la via irlandesa”, demostra únicament, l’estratègia de la desfiguració d’una concepció alliberadora, que demana una anàlisi des de paràmetres ideològics propis, autònoms, no pas subordinats a la cultura política de la concepció estatalista espanyola que acaba desnaturalitzant, des de la cultura tecnocràtica-monàrquica imperant, tota organització, concepció política i estratègia d’alliberament nacional, que no sigui reductible a uns patrons homogenis, estàndards, la finalitat dels quals consisteix a legitimar, en darrer terme, un nou imaginari historiogràfic, ideològic doncs, proprepublicà espanyol, avui en construcció.  

Antifeixisme

Doncs prepara’t. Prepara la teva intel·ligència,

la teva resistència física i la teva fortitud moral

"Catecisme del jove Patriota", Nosaltres Sols! (1932)

Daniel Cardona, en el recull  de 7 d’articles publicats el 1934 amb el títol de Per la Pàtria i la llibertat, redacta un escrit fonamental per a fixar la seva posició política; Nacional-feixisme i nacionalisme alliberador, on es defineix contra el feixisme aleshores en ascens a Europa. D.Cardona a l’article contraposa el nacionalisme al feixisme, així escriu; El nacionalisme va de l’individu a l’Estat. El nacional-feixisme va de l’Estat a l’individu. El nacional-feixisme,és cesarista i  dictatorial. L’Estat feixista es considera omnipotent i renega d’ésser encarnació viva de tot dret. El nacional-feixisme és destructor, confusionari dissolvent. El nacionalisme és humà. Per a l’Estat feixista no existeix la llei de compensació; tot són deures sense cap dret.

Malgrat la claredat de la posició antifeixista del líder de NS! i de l’independentisme dels anys 1920-1940, de la seva contribució durant la Guerra del 1936 contra el feixisme espanyol, i més tard en la resistència antinazi a l’Estat francès, aquest independentisme ha rebut acusacions de filofeixisme per part d’una suposada esquerra, que no ha llegit els textos de V.Lenin sobre el dret d’autodeterminació de les nacions oprimides, ni els textos més pedagògics d’Andreu Nin sobre el mateix tema, (Els moviments d’emancipació nacional)  o els de Jordi Arquer (El comunisme i la qüestió nacional i colonial) Igualtat completa de drets per a totes les nacions a disposar lliurement de llurs destins, V.Lenin, els textos de Joan Comorera dels anys quaranta, ( Joan Comorera: socialisme i qüestió nacional) recomanables com a aproximació a un marxisme nacional.

Per esvair els darrers dubtes, cal recordar la col·laboració del FNC  amb els Aliats durant la Segona Guerra Mundial, en les tasques de les xarxes d’evasió i de transferència d’informació, militar, política, a través de la frontera, amb un notable tribut de morts, torturats, internats als camps d’extermini.

Epíleg  

Podràs perdre mil batalles, però únicament al perdre el somriure,

hauràs conegut la derrota

Ho Txi Minh ( 1890-1969)

Un record pel Patriotes que ens precediren en la lluita i ens assenyalaren el camí espinós,però a la llarga de victòria. Sense el seu esforç i lluita no hauríem pogut arribar a la victòria de l’1, 10 i 27  d’octubre del 2017, amb la Constitució de la República catalana com a Estat independent, que no va prosperar per manca de sentit polític i coratge d’alguns dels dirigents polítics.  

Agustí Barrera i Puigví

Grup d’Historiadors Jaume Compte

Arenys de Munt. maig 2021

Bibliografia

Albert, Esteve. Quatre boigs de Mataró (Combat per Catalunya (1930-1937). editorial Rafael Dalmau. Mataró. 1979.

Arquer, Jordi. El comunisme i la qüestió nacional i colonial. Recull de textos de J.Stalin. V. Lenin, N. Bukharin. Edicions de l’Arc de Berà. Tarragona. 1930

Barrera, Agustí. Els sòkols, una experiència a considerar. Revista El Llamp  (05/12/1985). pàgs. 25-26. Barcelona. 1985

Barrera, Agustí. La creació d’una delegació de Nosaltres Sols! a Mataró. XXVa Sessió d’Estudis Mataronins (SEM) (25/11/2008)

Callau, Tomàs- Miró, Jordi. Marcel·lí Perelló perseverant per la independència editorial. Llibres de l’Índex. Barcelona. 2016

Comorera, Joan. Joan Comorera: socialisme i qüestió nacional. Editorial Undarius. Barcelona. 1977.

Cardona, Daniel. La batalla i altres textos. Edicions de la Magrana. Barcelona. 1984.

Conangla, Josep. La Constitució de l’Havana i altres escrits. A cura de Joaquim Roy.  Edicions de la Magrana. Barcelona. 1986.

Duran, Lluís. Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939). Editorial Afers. Catarroja – Barcelona. 2007

Ferrer, Joan Carles. Nosaltres Sols i la revolta irlandesa a Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) Barcelona. 2007

Martí Domènec. Per Catalunya i altres textos. Edicions de la Magrana. Barcelona. 1984.

Nin, Andreu. Els moviments d’emancipació nacional. Primera edició editorial Proa 1935. Segona edició, editorial Base. Barcelona. 1997.

Rubiralta, Fermí. Joan Cornudella i Barberà ( 1904-1985). Biografia política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) Barcelona. 2003

Rubiralta, Fermí, Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política. Editorial Afers. Catarroja. País Valencià.  2008

Serchs, Amadeu. La lluita per la independència,els sòkols. Editorial Barcino Barcelona. 1932

Viladrosa,Octavi. Sang , dolor, esperança. Editorial Duxelm. Barcelona. 2011

www.nosaltressols.com