Nascuda el 1912, filla d’una família benestant, va cursar estudis de Belles Arts a l’Escola de la Llotja de Barcelona, on era una de les poques alumnes dones. Allà va conèixer Manuel Viusà.

L’any 1936, en plena guerra, va redactar els estatuts de la Nova Escola de Belles Arts, quan els estudiants van ocupar el Convent de les Reparadores després de ser abandonat per les monges. Poc més tard, quan la Casa de la Caritat de Barcelona va ser convertida en hospital militar, hi va fer de cap d’infermeria.

Es 1940 es va casar amb Manuel Viusà i van tenir tres filles i un fill: Adela, Joana, Núria i Jordi.

Durant els anys immediatament posteriors a la guerra del 1936-1939, va fer diverses exposicions de pintura a Terrassa, de manera que va esdevenir una retratista de renom dins la societat egarenca.

El 1948, fugint de la repressió per les activitats que duien a terme, la parella Viusà-Galí es va instal·lar a Canet de Rosselló, a prop de Perpinyà, on van exercir com a escultors i ceramistes a la cava de Sant Vicenç: ella modelava conjunts escultòrics i ell hi aplicava el color. D’aquell període, cal destacar-ne la relació amb Picasso, Pau Casals, el poeta Josep-Sebastià Pons, i la coincidència a la cava de Sant Vicenç amb Josep Llorens Artigas i Gumersind Gomila.

El 1956 es van traslladar a París, on Galí va exposar per primer cop a la galeria Bénézit. Galí va experimentar formes i tècniques escultòriques pioneres: per exemple, emmotllava directament el bronze amb un soldador. També va treballar la tapisseria, amb un mètode i un estil reconeguts com a innovadors i originals.

El 1979 va ser detinguda a Barcelona juntament amb altres veterans militants de l’FNC. Poc més tard, el seu marit va ser detingut a París, relacionat amb una compra d’armes per a ÈPOCA. Va treballar incansablement amb la seva família i els amics per l’alliberament de Viusà fins que va ser posat en llibertat.

Als anys vuitanta va col·laborar en les activitats del Centre de Gravat d’Encamp, a Andorra, creat i dirigit per Manuel Viusà a iniciativa del comú de la parròquia.

Va exposar a localitats com Terrassa (fins al 1946), Perpinyà (1954), París (1959, 1960, 1963 i 1995), Vichy (1962), Barcelona (1964 i 1979), el Vendrell (1979), Londres (1971), Brassieux (1984), Nova York (1972) i Washington (1972).

La seva obra està repartida per diverses col·leccions particulars a Terrassa, Barcelona, Perpinyà, París, Hamburg, Londres, Estocolm, Mont-real, Filadèlfia, Los Angeles i Nova York, i també en el llegat particular de Pau Casals.