Hi ha episodis que, per raó de clandestinitat, esdevenen molt difícils d'historiar, perquè tots els qui, més o menys, en saben quelcom tenen el deure d'exposar-ho. Jo, en compliment d'aquest deure, intentaré aportar una mica d'orientació a la gasetilla que amb el títol «Bandera Negra», publicà el nostre AVUI en la «Bústia» del 12-5-78. La «Bandera Negra» va néixer a causa d'unes dissidències dins del grup dirigent d'Estat Català radicat a l'exili: dissidències que agruparen militants tan caracteritzats com en Daniel Cardona, en Manuel Pagès, en Simó Llauneta, l'Urtado i molts d'altres amb els quals se solidaritzaren alguns militats d'Amèrica, com en Rafeques de l'Uruguai, en Mestres, en Rovira i en Pineáa i Fargas de l'Havana i d'altres que s'imposaren una contribució que en JM Xammar tenia cura de trametre al grup central aposentat a França.

Els del «Garraf» no tenien res de comú amb «Bandera Negra». Va ésser un escamot format amb militants dels grups nacionalistes d'aleshores, escamot dirigit per en Jaume Compte, per la qual cosa li posaren molta més pena que a la resta.

Varen ésser alliberats l'any 1930, per imposició del senyor Maluquer i Viladot, que condicionà la seva acceptació de la presidència de la Diputació de Barcelona a l'alliberament dels presos del procés «Garraf».

Molt més podria parlar d'aquest fet, del qual l'honorable Tarradellas podria donar fe, però l'espai m'ho priva.