La regidora de l’Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Janet Sanz va anunciar fa pocs dies que les propostes d’ampliació de les terrasses impulsades pel decret d’alcaldia del 21 de maig del 2020 es mantindrien per sempre.

Aquest decret situava la “flexibilitat” amb caràcter temporal i excepcional amb motiu de l’estat l’alarma i es va prorrogar fins a finals de 2021 entenent que llavors estaria totalment superada la pandèmia. A riu brut de torrentada, el peix hi fa xalada, i l’Ajuntament s’ha deixat arrossegar pel corrent.

El moviment veïnal porta anys denunciant l’abús en l'ocupació de l'espai públic per part del Gremi de Restauració i alguns dels seus socis. Espais com el carrer d'Enric Granados, la Rambla, la Plaça Reial, la Rambla del Poblenou, el carrer de Blai, la Plaça d’Osca i un llarguíssim etcètera estaven saturats de taules i cadires. A més dels problemes generats als vianants, hi havia de més greus, com l’incompliment de les lleis d’accessibilitat i les molèsties pels sorolls diürns i nocturns, que es repetien cada cap de setmana, quan no inclús entre setmana.

Amb la pandèmia, l’Ajuntament no només va ampliar l'espai de terrasses sinó que també va reduir en un 75% la taxa que havien de pagar els restauradors.

La FAVB ja va expressar en un comunicat signat per moltes entitats relacionades amb l’espai urbà la queixa tant per les formes (una decisió presa sense cap mena de reunió prèvia) com per la manera indiscriminada amb la qual es plantejaven aquestes ampliacions.

Des del moviment veïnal no es veu cap problema en reconvertir espais de pàrquing a la calçada en espais per situar terrasses. Però, i aquí està la trampa, sempre que fes falta i fora possible. En tot cas, totes les ampliacions s’haurien d’haver fet sempre mirant amb lupa, cas per cas, on està situat l’establiment.

Amb aquest decret, bars i restaurants amb més de 10 taules a la vorera les han ampliat en quatre o cinc més. Bars en llocs amb voreres de menys de 5 metres, que haurien d’haver tret les taules de la vorera i situar-les als espais guanyats al cotxe, no ho han fet: ara en tenen el doble i els espais de les pilones grogues sovint resten buits.

La realitat crua, dura i concretada en números és que s’han incrementat en un 36% les taules a les terrasses i han passat de 24.000 a 32.600. S’ha instal·lat un nombre innumerable però considerable de taules altes, bidons o artefactes similars enganxats a la paret, la qual cosa és clarament incompatible amb les lleis d’accessibilitat; s’han posat paravents, que són autèntiques parets; mobiliari, estufes...

Davant d’una situació excepcional, i pensant en els milers de llocs de treball que hi ha darrere de la restauració (per cert, la majoria, precaris), es pot fer de més i de menys. Però, per què no parlem ja de la “nova normalitat”? Quan la pandèmia estigui controlada, o en fase de control -posem a mitjan 2021-, què caldrà fer amb les terrasses?

La FAVB aposta per continuar amb la via que fins llavors portava l’Ajuntament, que era la de reduir taules en la majoria d’espais públics, i molt especialment als espais massificats.

També reduir els horaris d’ús de totes les terrasses, incompatibles amb els horaris laborals i amb el dret al descans, imprescindible per atendre la salut física i mental del veïnat. I més ara que, amb les taules al mig del carrer, el soroll es farà més evident.

S'haurà d'incrementar una taxa que, comparativament amb d’altres ciutats, és ridículament baixa i que afavoreix principalment els propietaris dels locals que cobren un lloguer, donant-los accés a un sòl públic ben barat. Aquest increment dels impostos permetria disposar de més pressupost per a una tasca imprescindible com són les inspeccions, desaparegudes en aquests temps.

Per a la FAVB sembla, però, que no serà aquesta la nova normalitat, cosa que es fa evident per les mostres d’alegria del Gremi de Restauració, que està cofoi d’haver guanyat el pols al govern municipal.

Considera que caldrà tornar a la situació anterior: l’espai que es guanyi al cotxe ha d’anar destinat en la seva gran majoria a l’ús ciutadà no mercantilitzat. Cal tornar a la via de la regulació i restricció de l’espai públic per a ús privat. L’altra opció és posar en venda la ciutat, un cop més!