Repetidament els independentistes hem afirmat que amb les autonomies sucursalistes l'Estat espanyol clou l'etapa de reforma política iniciada amb les eleccions continuistes del 15 de juny del 1977. En la campanya contra la Constitució Espanyola ja vam remarcar que la constitució prefigurava un estatut sucursalista d'acord amb els límits imposats pels interessos antinacionals i antiobreres d'aquesta constitució. Tal com aquesta preveu, un conjunt de lleis i decrets-lleis complementaris donen com a resultat una autonomia raquítica, ja desbordada per l'acumulació de problemes reals que té plantejats la nostra societat, i que l'auto- nomia esté incapacitada per a resoldre. Citem-ne, a títol d'exemple. uns quants: reivindicacions en el terreny de l'ensenya- ment, enduriment de la crisi econòmica, creixement galopant de l'atur, insuficiència i corrupció del sistema sanitari i un molt llarg etc...

La via de l'autonomia, doncs, s'inscriu en un procés polític i econòmic espanyol- capitalista que fa del tot impossible seguir pensant ara o demà en una via autonomista catalana popular. L'autonomia no ve de la mili d'una ruptura amb l'estat capitalista espanyol, sinó de la mili d'un procés que pretén precisament el reforçament d'aquest Estat a través d'una regionalització administrativa. És per això que les classes populars catalanes no poden confiar ni en aquest estatut, ni tampoc en la possibilitat de cap mena de modificació o bé de transformació més tard o més d'hora de l'estatut, ja que allò que esté podrit és el mateix procés autonòmic.

La via autonomista ja és una via morta per a l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

El nostre rebuig no pot ser només a l'estatut del 1979 sinó que el nostre rebuig és un rebuig global a la via autonomista. L'independentisme conseqüent, o millor dit real i no simplement ideologista, ha d'abandonar i va abandonant la vella aspiració popular autonomista enganyada i manipulada, i ha d'enfrontar-se i comença a enfrontar-se amb la responsabilitat de construir el camí del combat independentista.

L'I.P.C. recomana l'abstenció al referèndum de l'estatut perquè la lluita independentista no passa per la participació en aquesta farsa, però això augmenta la nostra responsabilitat envers la construcció de la línia política de l'independentisme. Ens obliga a una abstenció activa, és a dir a oferir al costat de la recomanació d'abstenció una perspectiva política, un projecte polític català rupturista, que sigui capaç. i amb voluntat d'integrar el conjunt de les reivindicacions socials i les aspiracions nacionals del poble dels Països Catalans.

És per això que la nostra abstenció activa comporta l'oferta oberta a l'independentisme del Programa Nacional Popular. Aquesta alternativa ha d'aspirar a esdevenir el projecte polític de ruptura amb l'Estat espanyol, en el camí cap a la independència i el socialisme, a través del qual el Poble Treballador dels Països Catalans assoleixi graus i nivells de sobirania d'acord amb les seves necessitats i aspiracions.