La Intersindical-CSC considera “insuficient” la despesa social prevista en els pressupostos de la Generalitat per al 2020 que aviat aprovarà el Parlament, especialment pel que fa a les partides en salut, àmbit especialment sensible arran de la crisi del coronavirus i que no s'ha recuperat de les retallades de la darrera dècada. Segons càlculs del sindicat republicà, la despesa en salut prevista en els comptes se situa en 1.282,9 euros per català, uns 100 euros per sota de la mitjana estatal (1.382,7 euros) i quasi 120 euros menys de la mitjana dels altres territoris, excloent Catalunya (1.402 euros). La Generalitat hauria d'incrementar el pressupost sanitari en 906,8 milions més del que ho fa el projecte en tràmit només per situar-se en la mitjana estatal en despesa per càpita -i encara així, quedaria lluny dels estàndards europeus.

Pel que fa al conjunt de la despesa social, aquesta hauria d'augmentar en 1.152,9 milions per equiparar-se a la mitjana dels altres territoris, ja que la despesa educativa és també inferior (879,9 euros per català, quan la mitjana és de 908,1 euros). En protecció social, en canvi, la Generalitat sí que se situa en la mitjana estatal. Si en lloc de posar-se en relació amb la despesa per càpita, es compara la despesa social en relació a la riquesa nacional, el Govern català hi destina l'equivalent al 8,2% del PIB del país, mentre que la mitjana estatal és del 10,2%, tot i que determinats territoris beneficiats pel sistema de finançament poden gastar-ne molt més, com Extremadura (16,6%), Castella-la Manxa (13,5%) o Astúries (13,4%). Per situar-se en el 10,2% del PIB, la despesa social de la Generalitat hauria de créixer en 4.573,6 milions més.

Catalunya és també dels territoris que menys ha superat l'etapa de retallades, ja que el pressupost social és el 2020 tan sols un 2,2% superior al del 2010, mentre que la mitjana de territoris l'han incrementat més de quatre cops més en el mateix període, un 9,3%, assolint fins i tot el 39,1% a les Balears o el 24,3% al País Valencià. La partida de salut de la Generalitat, de fet, és encara un 0,7% inferior del que ho era fa deu anys. Només no s'ha recuperat tampoc a Múrcia, tot i que a diferència és lleugerament inferior (-0,5%).

La Intersindical-CSC considera que “són evidents les responsabilitats de l'Estat en l'injust finançament de la Generalitat, tant pel que fa un dèficit fiscal crònic que els darrers anys ha tornat a superar els 16.800 milions anuals, com pels nombrosos incompliments i deutes impagats i la imposició de lleis que santifiquen l'estabilitat econòmica per damunt del benestar de la ciutadania”, així com critica la recent retallada de l'Estat en polítiques actives d'ocupació. En tot cas, el sindicat considera que la reforma fiscal és massa limitada pel que fa a l'IRPF i, a més, lamenta que s'hagi desistit d'incrementar la pressió en l'impost de patrimoni o d'augmentar la partida per lluitar contra el frau fiscal a través de l'Agència Tributària de Catalunya, que veu reduït el pressupost.
La Intersindical-CSC també exigeix, tal i com demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que es facin proves generalitzades a tot el personal sanitari: infermeria, metges i metgesses, zeladors/es, TCAI, administració, neteja... Cal recordar que si els/les professionals de l'àmbit sanitari són portadors/es del virus, també són possibles transmissors/es, tant a la resta de professionals, com als i les seves pacients i les seves pròpies famílies.

Així mateix, el sindicat també reclama que el temps necessari per posar-se i treure's les mesures de protecció sigui considerat jornada laboral i, per tant, sigui recompensat d’alguna manera. Les grans mesures de protecció i higiene posterior a la jornada laboral que es requereixen per l’alta capacitat de contagi, fan que els i les professionals necessitin d'un temps extra i que és de justícia que aquest sigui comptabilitzat com a temps treballat i corri a càrrec de les institucions sanitàries.

D’altra banda, la Intersindical-CSC considera que el personal més gran de 60 anys, que són persones amb perfil de risc més elevat pel coronavirus, hauria de disposar de l’opció de fer teletreball, ja que les jornades de 12 hores presencials són extenuants.

El sindicat també vol agrair l’esforç de la societat civil, tant d'entitats com de persones individuals, per protegir els i les professionals sanitaris abastint d'EPI hospitals, centres d’atenció primària i residències. Un esforç que salva vides.

Finalment, la Intersindical-CSC recorda que aquesta epidèmia se solucionarà amb una tasca coordinada al capdavant de la qual hi hagi el personal sanitari i investigador, no militars ni cossos de seguretat, i abocant recursos a les polítiques de salut. En aquest sentit, el sindicat recorda que l'Estat espanyol destina més del doble de pressupost al Ministeri de Defensa que al de Sanitat.