Una cinquantena d’entitats han reclamat aquest dimecres el tancament de la comissari de la Policia Nacional espanyola i que l'espai esdevingui en un centre de memòria del franquisme i de les tortures que s’hi van produir durant la dictadura. L'acte ha esta conduït  per Òmnium Cultural, la Fundació Josep Irla, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i la Fundació Cipriano García.  

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha reclamat al govern espanyol que faci efectiva la proposta no de Llei aprovada al Congrés dels Diputats el 2017 i comencin els tràmits perquè la comissaria de Via Laietana de Barcelona es converteixi finalment en un centre d’interpretació de la tortura i en un espai de memòria històrica i democràtica. “Reclamem a Sánchez accions efectives per convertir la comissaria en un espai de memòria”, ha afirmat en l’acte Via Laietana: prou impunitat promogut per Òmnium Cultural, conjuntament amb les entitats Fundació Cipriano García, Fundació Josep Irla i l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme.

També  ha recordat que aquest acte el 20-N “no és casual”. Des del 2015, Òmnium aprofita la data per reivindicar i dignificar la memòria democràtica davant dels crims del Franquisme. Per això, Mauri ha insistit en la importància de continuar pressionant les institucions de l’Estat perquè es donin passes endavant que acabin amb la “memòria viva del franquisme”, que avui dia encara representen espais com la comissaria de Via Laietana. Una petició, ha afegit, que diverses entitats socials i de memòria històrica fa anys que reclamen, i que ara es materialitza en un manifest on ja s’han adherit una cinquantena d’associacions pro memòria històrica, sindicals, culturals i socials.

“Em fa molta il·lusió fer aquest acte de lluites compartides amb totes aquestes entitats. Aquestes lluites que, com deia Candel, ens cohesionen com a poble”, ha declarat el vicepresident d’Òmnium Cultural, que també ha volgut parlar en nom dels 180.000 socis de l’entitat, alguns dels quals, ha dit, van ser víctimes de la repressió franquista i van patir tortures a la comissaria. Mauri, però, ha volgut deixar molt clar que avui no hauria de ser ell qui representa Òmnium, sinó el seu desè president, Jordi Cuixart, empresonat a Lledoners des de fa 765 nits, i a qui li faria “moltíssima il·lusió ser aquí, en aquest acte de memòria”.

Mauri ha posat de manifest “l’anomalia democràtica” que representa un espai de detenció i tortures que “exemplifica allò més fosc del Franquisme i la dictadura” segueixi en funcionament al mig de Barcelona i no s’hagi convertit encara en un espai de memòria democràtica: “val a dir que la major part dels centres de detenció i tortura de les principals dictadures europees són avui espais de memòria. Ho són la presó de Peniche a Portugal, l’edifici de l’Stasi a Alemanya o la seu del Partit Nazi hongarès”.

“Democràcia vol dir necessitat de fer net, i Òmnium Cultural i el seu president empresonat injustament a Lledoners demanem el tancament de la Comissaria de Via Laietana i que aquest espai sigui convertit en un centre de memòria i dignitat”, de la mateixa manera que ha passat a la Model com a símbol de la presó, i a Montjuïc, com a símbol dels afusellaments.

Rosa Sans en nom de la Fundació Cipriano García ha realitzat un repàs a la història de l’edifici i n’ha destacat el “valor memorialístic indubtable”. Carles Vallejo de la l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, que va viure la repressió a Via Laietana en pròpia pell, l’ha descrit com “la seu de la Gestapo autòctona”. I finalment Josep Huguet  de la Fundació Irla ha destacat el “cas insòlit a l’Estat espanyol i l’únic cas a Europa on no hi ha ni tan sols una ruptura moral” amb el Franquisme.

Dimarts passat,  l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una iniciativa per exigir a l’Estat espanyol que respecti la proposició aprovada al Congrés per convertir aquest espai en un centre memorial de la repressió franquista.

Més de 50 entitats adherides al manifest

Amical de les Brigades internacionals de Catalunya, Amical de Mathausen i altres camps, Amical Ravensbruck, ANC, Associació Ateos y Republicanos, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF), Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC), Associació de Juristes Drets, Associació Memòria de Mallorca (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca)

Associació Memorial Democràtic del Berguedà, Associació per a la Preservació i Difusió de la Memòra Històrica – Triangle Blau, ssociació per la Memòria Històrica de Manresa, Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà (ARMHER), Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Atenes Associació de Juristes pels Drets Civils, Ateneu Barcelonès, Ateneu Memòria Popular, Banc d’ADN dels desapareguts/ GENE, BarnaSants, Brasileiras contra o fascismo, Ca la dona, Casal Lambda, Col.lectiu Maspons i Anglasell, Col·lectiu Praga, Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, Comissió de Defensa del Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia – ICAB, Comissió Dignitat, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Federació Catalana d’Automobilisme, Fundació Catalunya-Fons per la Defensa dels Drets dels Catalans, Fundació Cipriano Garcia – CCOO, Fundació Congrés Cultura Catalana, Fundació Irla, Fundació Museu Històricosocial de Maquinista Terrestre i Marítima i MACOSA, Fundació Randa – Xirinachs, Fundació Salvador Seguí, Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, ICEC (International Commission of European Citizens), ICIP, Iridia, Joves Esquerra Verda, Justícia i Pau, La Voz Ahogada – Projecte escènic, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Memorial Democràtic, Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, PEN Català, Revista Sàpiens, Rosa Sensat, Sindicat: Intersindical, SOS Racisme Catalunya, Súmate, Unió de Pagesos, USTEC, Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, Xarxa de comunitats de memòria i Xarxa Feminista.