El passat dimarts 5 de novembre, el diari espanyolista "El Mundo" (en una notícia sobre les protestes per la visita a Barcelona de Felip VI) va intentar ridiculitzar la venerable anciana Anna Rosselló i Elias, de 96 anys, dient-li "matusalén" i "mascota de los independentistas". Dos dies després, el dijous 7 de novembre, un article del digital Vilaweb recordava el passat militant d'Anna Rosselló.
Entre els apunts biogràfics d'Anna Rosselló l'article de Vilaweb recorda que el gener de 1976 va escriure una carta denunciant les tortures que havia sofert la seva filla, Carme Travesset i Rosselló, detinguda per ser militant del PSAN-Provisional (al minut 10.45 del documental "Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada" Travesset explica la seva detenció). En aquella operació policial, durant el registre a la casa familiar dels Travesset-Rosselló, es va produir una anècdota quan un policia espanyol en veure una fotografia de Francesc Macià va preguntar qui era aquell home i la senyora Anna Rosselló va dir "l'Avi" (nom amb el qual era conegut popularment Francesc Macià). Llavors el policia va dir a un dels seus companys "no es nadie importante, es su abuelo".
La carta denunciant les tortures que havia sofert la seva filla (que tot seguit reproduïm) amb altres documents i reflexions d’Anna Rosselló pot trobar-se al llibre "Memòries d’una dona lluitadora. Vençuda,sí. Doblegada mai".
"A L’OPINIÓ PÚBLICA. DENÚNCIA DE TORTURA
La nostra filla, Carme Travesset i Rosselló, de 21 anys d’edat, fou detinguda el dia 26 d’octubre del propassat any, per uns set o vuit subjectes de la Brigada Político-Social, que li començaren a donar cops de puny, estirades de cabells i a disparar-li el revòlver a pocs centímetres del cap. Aquest suplici durà més o menys una hora, després de la qual, van endur-se-la a la Comissaria de Policia de Via Laietana, on li practicaren immediatament el sistema de tortura anomenat de la BARRA.
Aquest consisteix en passar-li una barra de ferro entre les cames i els braços, prèviament emmanillades les mans a l’altura de les cames, sostenint la barra entre dues taules, de manera que el cos quedés penjant de cap per avall.
En aquesta posició li fustejaren bàrbarament els peus descalços amb barres de ferro i corretges. Quan els peus estaven suficientment inflats i quasi insensibles, li anaven clavant l’extrem d’una barra de ferro que acabava amb punxa, produint-li intensíssimes i vives fitblades.
Cada vegada que es desmaiava, la despenjaven llençant-la per terra, i a la fi de que retornés, li assotaven tot el cos amb les mateixes barres de ferro i corretges, apretant-li ferotgement l’estòmac.
A la nit del tercer dia i davant del seu lamentable estat físic, van dur-la a l’infermeria de la mateixa Comissaria, on el “doctor” va declarar que estava molt baixa de pressió, però que aquest estat se’l creava ella mateixa.
Així van poder continuar la tortura durant tres dies més, amb les seves consegüents nits.
De la Comissaria de Policia van dur-la directament a la Presó, sense deixar-la passar pel Jutjat de Guàrdia a fer declaracions. A la Presó no fou assistida per cap facultatiu, havent de ser transportada durant bastants dies per les companyes de captiveri.
El dia 20 de desembre proppassat va quedar en llibertat provisional, baix fiança de quaranta mil pessetes.
Tot seguit vam portar-la al facultatiu.
Resultat: Tendons i teixits dels peus trencats. El cor summament delicat. Baixíssima la pressió. Atrofiament de les cames. Estat general, exhaurit.
Públicament demano la fi d’aquesta violència sense qualificatius.
PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE L’HOME!
PER LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES!
PER LA PAU!
Signat,
ANNA ROSSELLÓ
Gener de 1976"