Després de quaranta anys de quietud, sota el lema «Movimiento Nacional» i el dogma «El Movimiento se sucede a sí mismo», és natural que el poble hagi gairebé perdut l'hàbit de moure's. El poble és un ésser col·lectiu vivent, i per consegüent es mou. Però en aquesta terra de llarga dictadura no solament hem contret paràlisi, sinó que també hem agafat mania a la paraula moviment, sobretot si en diem moviment nacional.
Durant els anys de la foscor es distingien, sempre en veu baixa, entre partits i moviments de masses. Les minories conscients, dèiem, formaven els partits. Les majories no conscienciades formaven els moviments. Tanmateix, eren uns moviments de masses d'estar per casa, tot plegat, quatre gats. En rigor no són possibles els moviments de masses en la clandestinitat de les dictadures. Només en els darrers temps de la nostra dictadura, començaren a emergir incipients moviments de masses: obrers, nacionals, de la dona, a favor del pres, etc. I àdhuc alguns partits han aspirat a esdevenir partits de masses.
La meva opinió és que encara a Catalunya no existeix cap autèntic moviment de masses. Sigui per la deficient liquidació de la dictadura, sigui perquè els partits, que fins ara han estat els promotors dels intents de moviment en la semiclandestinitat, un cop legalitzats, han afluixat llur incidència en els moviments per actuar més directament, el cert és que encara no tenim autèntics moviments de masses. Només mobilitzacions ocasionals, meravelloses, per cert, però inestables i sempre plenes d'interrogants.
Per a la salut del nostre poble, en aquesta entrada a la democràcia, ens calen amples, sòlids i rics moviments populars que siguin autònoms, generosos de línia política, engrescadors per al pobre ciutadà, que fins ara estava condemnat a la quiniela o a l'utilitari; moviments que donin resposta a les angoixes de l'obrer, del jove, de la dona, de la nació; moviments no sotmesos a la servitud dels partits, però oberts a una lleial col·laboració amb ells. Els catalans som un poble viu, però cal que aquest poble es mogui. Paralític, alça't i camina!
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina