K. Yau és una hongkonguesa que viu a Barcelona. Va viure les mobilitzacions del 2014 a Hong Kong i ara viu des de la distància física però des de la preocupació interior, una nova onada de protestes. El lloc on va néixer i créixer es troba al centre de les mirades del món després de les darreres mobilitzacions, la repressió i les demandes civils. El petit David està disposat a no cedir poder a Goliat. Parla Hong Kong.
Aquestes setmanes hem vist grans mobilitzacions a Hong Kong, abans d’entrar en matèria, tenen relació amb les protestes de l’any 2014?
Fa més de tres mesos que van començar les protestes contra la llei d’extradició (AntiELAB). Aquesta mobilització és diferent del Moviment dels Paraigües de l’any 2014, que van ser un seguit d’assentades als carrers principals. Les protestes AntiELAB s’han convertit en un moviment per aconseguir “ser aigua”, pres de la famosa cita de Bruce Lee.
Quins col·lectius o moviments socials conformen aquestes mobilitzacions?
És un moviment sense líders i no els representa cap partit polític. Qualsevol persona pot aportar les seves idees mitjançant debats públics que es duen a terme en fòrums en línia i chat groups de Telegram. Els mitjans en línia transmeten en viu les protestes on participen milers de persones.
Alguns mitjans internacionals han utilitzat el lema “Un país, dos sistemes”. Pot explicar-nos a què fa referència?
El lema “Un país, dos sistemes” vol dir que Hong Kong és una regió administrativa especial (SAR) que posseeix el seu propi sistema de govern democràtic i el seu propi dret consuetudinari, diferent del de Mainland Xina. Es manté l’autonomia des de 1997 amb un marge temporal de cinquanta anys. Cal tenir present que Hong Kong té tractats d’extradició mutus amb més de vint països però no amb la Xina.
Quin és el motiu de les protestes massives a Hong Kong d’aquestes setmanes?
L’any 2018, un home de 19 anys va viatjar amb la seva companya sentimental a Taiwan i, presumptament, la va matar. Va aconseguir retornar a Hong Kong abans que les autoritats taiwaneses poguessin arrestar-lo. No existeix cap tractat d’extradició entre els governs de Hong Kong i Taiwan, però l’actual legislació de Hong Kong, relativa als fugitius, permet negociar un acord únic amb Taiwan per entregar el sospitós per al seu enjudiciament.
Però l’actual Directora executiva de Hong Kong, Carrie Lam, va refusar la proposta d’acord amb Taiwan. En aquest moment va aprofitar per avançar la proposta de llei d’extradició, que sota la discreció del Director Executiu, permetrà l’extradició de persones del territori de Hong Kong a qualsevol país amb el qual el govern no tingui un tractat. Aquest fet inclou la Xina. La Directora és elegida per un Comitè Electoral que compta amb 1.200 membres recolzats per grups d’interès i individus favorables a Pequín.
Molts ciutadans de Hong Kong no confien en el sistema legal de la Xina i tenen por que la llei es pugui utilitzar per silenciar als dissidents polítics. L’any 2015 van desaparèixer cinc llibreters i editors de material que criticava el govern xinès. Un d’ells va aparèixer més tard a Mainland Xina “confessant” a la televisió un incident automobilístic que havia protagonitzat feia més d’una dècada.
Com han set les manifestacions? Quina ha set la resposta del poder a les reivindicacions del carrer?
Tot i que la Directora Executiva va anunciar que la llei d’extradició es retiraria, molts ciutadans creuen que això és massa poc i que arriba massa tard. La Directora Executiva segueix negant qualsevol concessió a la resta de demandes. Les demandes són les següents:
- Crear una comissió d’investigació independent
- Retirar la caracterització de les protestes com a disturbis
- Retirar els càrrecs als arrestats
- Implementació del sufragi universal
Des del mes de juny la policia ha usat una força excessiva. Han deshumanitzat els ciutadans i els han tractat com a “paneroles” per provocar odi. La policia dispara gas lacrimogen caducat i bales. Tres persones han patit lesions que han acabat en ceguera, entre elles, una socorrista. Unes 1.200 persones han set arrestades, la majoria han vist com es negava el seu dret a l’atenció mèdica i legal. Algunes d’elles també han afirmat que van ser torturades.
Fa poques setmanes la policia va atacar diversos passatgers dins d’una estació de metro i els informes parlen de moltes persones ferides i tres desaparegudes. Els ciutadans han exigit a la companyia de transports Mass Transit Railway que publiqui l’enregistrament de CCTV, però la companyia s’ha negat a fer-ho. Com a societat mai haguéssim pogut imaginar que això podria passar a Hong Kong. El govern ha afirmat que la policia ha set moderada en l’ús de la força contra els manifestants violents, fet que fa créixer la confrontació.
Quin desenllaç es pot preveure?
No podem preveure que les coses tornin a la normalitat en un període curt de temps. A les empreses i a les escoles existeix l’anomenat terror blanc. Els funcionaris del govern xinès han qualificat la protesta com “gairebé terrorisme” i això fa que es vagi legitimant l’ús de la força i possiblement un futur desplegament de l’exèrcit xinès a l’octubre, coincidint amb el 70è aniversari de la fundació de la Xina. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina també afectarà el joc de poder dins del govern xinès i la seva acció sobre Hong Kong. Els dos mesos que vénen són crítics. Molts ciutadans només poden preparar-se i adaptar-se a les circumstàncies. Demanem a la resta del món que doni suport a Hong Kong en la lluita per la democràcia.
Un desig...
"Un país, dos sistemes" acabarà l’any 2047. Ningú sap que passarà després. L’única cosa certa és l’erosió de l’autonomia de Hong Kong sota domini de Pequín. Mà de ferro contra el Tibet. Mà de ferro contra els Xinjiang Uyghurs. Un futur complicat per a Hong Kong i per la gent que desafia aquesta mà de ferro.