El dia 27 de juliol van debatre al Senat un parell de mocions, una sobre amnistia militar i una altra sobre amnistia política. La primera va ser aplaudida per tots els senadors, la segona no. A l'ala dretana d'UCD i als simpatitzants amb Aliança Popular no els agrada encara sentir parlar de l'amnistia política. Unzueta, el portaveu basc, va llegir el decret d'amnistia, donat per Franco en acabar la guerra, en què perdonava fins i tot els delictes de sang dels seus. Era un bon argument per demanar ara l'amnistia, fins i tot per als delictes de sang de les dues bandes. Doncs no. La dreta no va voler aplaudir. En la meva defensa de l'amnistia vaig parlar de guerra sorda, però real, durant aquests quaranta anys. Vaig parlar de guerra que produeix víctimes inevitablement. Víctimes d'un bàndol, víctimes d'un altre, i víctimes per haver volgut pacificar els dos bàndols lluitant per l'amnistia. Vaig dir que l'amnistia que el poble demana és un pacte de pau, intrínsecament previ al procés democratitzador. Després d'una guerra, el tractat de pau. I, després, la reconstrucció. Per això m'he vist obligat a emprar aquesta mesura d'emergència de posar-me d'empeus al Senat. La dreta tampoc em va voler aplaudir. El diari «ABC», i altres, em van ridiculitzar. I la triple A m'ha escrit: «Prepara't perquè qualsevol dia d'aquests a la sortida del Parlament et donarem més hòsties que fills de gossa hi ha a Catalunya».

Josep Benet, el 2 d'agost, també va demanar l'amnistia per ara mateix. Aquest mateix dia, vaig lliurar als portaveus de tots els grups parlamentaris del Senat un esborrany de treball per a un possible decret llei d'amnistia. Contempla tots els delictes d'intencionalitat política ordinària, militar, de la dona, laboral, administrativa, dels mutilats, dels exiliats i estranyats, de les persones jurídiques i, com addicionals, atén els objectors de consciència, a la revisió i derogació de lleis i l'indult de presos socials.

En lliurar-lo al president del Senat, aquest em va dir: «El Govern no té dificultats de contingut; les dificultats li vénen de xocs estructurals». Són els qui no volen que s'acabi la guerra. L'amnistia, que no ve, és la fi de la guerra, que no ve.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina