Tot seguit reporduïm el discurs d'avui de Lluc Salellas al ple d’investidura a l’Ajuntament de Girona

Benvolgudes i benvolguts,

L’octubre de l’any passat Guanyem Girona començava a caminar. Ho feia amb un manifest ple de persones referents que demanaven la creació d’una candidatura municipalista, social, republicana i transformadora que assumís el repte de liderar un relleu polític a la ciutat per posar les bases de la Girona del 2030. Unes bases lligades a l’ecologisme, el feminisme, la cultura, l’educació, els barris, la justícia social, la radicalitat democràtica i la República catalana. La petició va ser assumida per gent molt diversa i poc després més de 200 persones ens agrupàvem i constituíem Guanyem Girona. Vuit mesos més tard, aquesta proposta política, que havia trencat esquemes i superat barreres polítiques, esdevenia la segona força municipal a la ciutat i està en disposició de liderar una alternativa de govern a Girona.

Per primera vegada en unes eleccions municipals, un partit que no era ni el PSC ni CiU o els seus hereus ha assolit més de 8000 vots i ha obtingut 6 regidors i regidores al plenari. Un èxit que ens porta, en primer lloc ara i aquí, a agrair a totes les gironines i gironins que el 26 de maig van confiar en el nostre projecte en un context polític nacional que no ens era favorable. Un agraïment que volem estendre a les desenes de persones que han col·laborat de forma anònima, voluntària i altruista a la campanya de “Guanyem Girona per a la seva gent”. Ells saben que el lema no és només un lema, sinó un objectiu polític que mourà aquest grup municipal durant els propers quatre anys. Ens mourà aquest objectiu noble, l’estima per a la ciutat, tot i cadascun dels seus racons, i evidentment un compromís d’exercir l’art de la política colze a colze amb la ciutadania, sabent que ocupar aquesta cadira és transitori i no ens dona més drets ni ens treu més deures que els de qualsevol altre gironí.

Seran quatre anys apassionants on la Laia, en Pere, la Dolors, en Xevi, la Cristina i jo mateix (l’Adama, gironina com tots, va ser exclosa per no haver nascut a l’Estat) treballarem de valent per una ciutat més digna i més justa. I ho farem, aprenent de companys com en Toni, la Maria Mercè i l’Ester, que ens han precedit, i en un context en què malauradament existeixen els presos i les exiliades polítiques, a qui volem a casa el més aviat possible. Perquè defensar drets fonamentals com el de l’autodeterminació del poble català, el de l’habitatge, el d’una educació pública i de qualitat o el d’un medi ambient que miri el futur i no sigui nostàlgia del passat no serà mai delicte per a nosaltres. Des d’aquest ple defensarem la necessitat d’aconseguir l’anhelada República Catalana i ho farem a través de polítiques públiques que poden esdevenir el millor exemple de què significa exercir la sobirania. Sabem que no serà senzill, l’Estat té la força del 155 revestit de cants de sirena i la utilitzarà sempre que ho consideri necessari. Per això, i ja que parlem de cants, em ve al cap el del cantautor basc Mikel Laboa, nascut tal dia com avui, quan en el seu Txoria txori diu: “si l’hi hagués tallat les ales hauria set meu, no s’hauria escapat, però així hauria deixat de ser ocell i jo... jo el que estimava era l’ocell”.

Aquesta és la democràcia per la qual lluitem, la de l’1 d’octubre de 2017 a les escoles d’aquesta ciutat i d’arreu del país, la de la llibertat, aquella que deixa volar els somnis, aquella que té clar els drets de les persones i els pobles no es poden posar en una gàbia, en definitiva, aquella que escolta i no trepitja. Per nosaltres, com deia l’enyorada Muriel Casals: “La llibertat no és negociable”.

El 26 de maig els gironins i les gironines també vam votar en clau de llibertat. Les urnes van donar un resultat molt clar, el republicanisme tenia el millor resultat obtingut mai en unes eleccions municipals amb el 64 per cent del vot i els partits que s’autodefineixen a l’esquerra, després de dues legislatures essent minoria, tornaven a tenir la majoria de vots i de regidors al plenari. La ciutat, doncs, ha pres partit per la República catalana i per les polítiques socials, progressistes i transformadores. És en aquest sentit que Guanyem Girona hem proposat un acord amb Esquerra - a qui felicitem pels 4 regidors- per tirar endavant un relleu polític a la ciutat. I ho hem fet en base a una proposta programàtica i de model de ciutat. Ho fem en clau del què i partint de la premissa que ja que Girona tindrà tant sí com no un govern independentista el debat és quin model de ciutat volem. Malauradament i encara que sigui per omissió, ERC ha pres partit per Junts per Catalunya i ha evitat que avui les quatre capitals del país tinguessin la possibilitat d’unir la idea de la República amb un món més just. És cert, que la nostra proposta necessita també dels vots del PSC , a qui també felicitem pels seus bons resultats. Amb el PSC compartim una part de programa però no és menys cert que ens distancien molts elements en el conflicte amb l’Estat que han fet impossible un pacte ara mateix. Tot plegat ens porta a acceptar que no hem assolit l’objectiu que els gironins i les gironines havien plantejat amb el seu vot i, per tant, avui Marta Madrenas ha estat escollida alcaldessa de la ciutat.

Marta, l’enhorabona, pels resultats i per la teva reelecció. Et desitgem el millor dels camins possibles com a alcaldessa. A tu i a tot el teu equip.

Mentrestant, i des del lideratge de l’oposició que ens han atorgat els gironins i les gironines, sí que volem fer arribar dos missatges clars a la ciutadania. D’una banda, som conscients que avui hem perdut una oportunitat per iniciar un procés de canvi en clau republicana i d’esquerres a la nostra ciutat com ha passat a Tarragona, Lleida, Altafulla, Llagostera, Figueres, Calonge o fa quatre anys va passar a Salt, per exemple, amb un acord ERC i CUP i els vots favorables del PSC. Hem sigut generosos on ha calgut, però aquesta generositat no ens ha estat corresposta a la ciutat dels quatre rius. Nosaltres assumim la nostra responsabilitat en el desencís que tindran molts veïns avui quan vegin que tot continua igual malgrat hi havia altres sumes possibles. Ens hagués agradat convèncer la resta de grups d’esquerres que avui teníem l’oportunitat de nomenar un alcalde compromès socialment i transformador però no ho hem aconseguit. És una llàstima. Tothom haurà de mirar què ha fet malament aquests últims mesos perquè això avui no hagi estat possible. Nosaltres, també. Com deia, des de l’honestedat assumim la responsabilitat que ens pertoca, però demanem també reflexió a la resta d’actors implicats. I ho fem al mateix temps que diguem que avui no es tanca cap porta sinó el contrari, avui comença un mandat en què si volem, més aviat que tard, articularem polítiques socials, ecologistes i transformadores i perquè no: un relleu polític a la nostra ciutat. Cap a l’esquerra i cap a la República catalana. La suma hi és, les ganes per part de Guanyem també. Quim, depèn de nosaltres que sigui una realitat.

D’altra banda, Guanyem Girona prenem el compromís de ser una oposició crítica i constructiva, que no tindrà pèls a la llengua però tampoc mandra a l’hora de negociar i buscar consensos de ciutat a partir del programa avalat per més de 8000 gironins i gironines. I ho farem amb la mirada oberta perquè com deia el politòleg Jordi Muñoz ara fa uns dies: “en lloc de tancar-nos sobre si mateix esperant una victòria del 47% que no arribarà, ens toca esforçar-nos per fer plantejaments que interpel·lin les majories socials d’aquest país i esprémer el poder institucional per promoure polítiques avançades que transformin la realitat i millorin tant som sigui possible les condicions de vida de la gent”. Ens hi reafirmem: només així i amb feina al carrer trencarem l’atzucac i serem més a prop dels objectius polítics que ens hem marcat en clau nacional, social, de gènere i ecològica.

Tot això que expresso lliga perfectament amb el debat de fons que tindrem en aquest saló sobre el model de ciutat i la Girona del futur. Una ciutat que ha perdut identitat col·lectiva mentre se centrava únicament en construir marca publicitària. Només així s’entenen els resultats electorals, per exemple, al Barri Vell, cor històric de la nostra ciutat o als barris de Girona Est, Can Gibert o Pont Major on més s’ha patit la crisi econòmica i les polítiques neoliberals del govern convergent. Girona ha d’esdevenir pol de transformació social davant un sistema econòmic volgudament injust, referent de la ciutat inclusiva que fa gestos tan senzills com ara garantir que tota persona invident té els semàfors a punt per poder caminar amb tranquil·litat, espai que genera treball més enllà de precarietat i que, evidentment, entén que la seva principal eina són els treballadors i treballadores municipals com els dels Centres Cívics, les brigades, serveis socials o l’Oficina d’Informació Ciutadana, entre molts d’altres, que durant massa anys s’han trobat un govern refractari al seu servei públic. A tots ells i elles, saben que poden comptar amb nosaltres.

Aquest dilluns vam fer pública una declaració d’intencions. Nosaltres que, com la filòsofa Marina Garcés, creiem que fer ciutat no depèn d’una manera determinada de posar els carrers, les cases i el volum de població, sinó que fer ciutat és sobretot articular relacions socials i polítiques significatives entre gent que, des del seu anonimat i des de la seva condició diversa, pot compartir els seus conflictes, les seves lluites, les seves formes de vida, treballarem per una Girona que passa inexorablement per sis grans eixos:

En primer lloc la formalització d’una àrea urbana que coordini polítiques i mancomuni serveis en els àmbits de mobilitat, habitatge, energia, residus, cultura i urbanisme. Una proposta que lliga amb altres mesures encaminades a desencallar projectes pendents de la ciutat i aquelles que busquen donar un impuls als barris gironins més enllà de la lògica centralista, com ara el desplegament dels plans integrals de Sant Narcís i de Girona Est; els plans especials de les Pedreres i de la Devesa; i el projecte de renovació de la futura entrada sud de la ciutat. En segon lloc, cal impulsar la necessària declaració de l’Estat d’Emergència Climàtica i, tot seguit, desenvolupar polítiques per fer-hi front en sectors clau com l’energia, la mobilitat i els residus. Tres propostes en aquest sentit: la creació de l’Agència Local de l’Energia, el desplegament del model de recollida porta a porta i el desplegament d’un nou Pla de Mobilitat Urbana. En tercer lloc entenem que cal crear l’Oficina de Drets de la Ciutadania alhora que aprovem un Pla Local d’Acollida. Posar els veïns i veïnes al centre vol dir garantir-ne els seus drets i treballar, entre d’altres, perquè la segregació escolar deixi de ser una de les realitats més vergonyoses de la nostra ciutat.

I tot, sense oblidar un quart punt, essencial: l’habitatge: ens proposem aprovar el pla local que defineixi una estratègia política abans del juny del 2019 alhora que volem desplegar mesures de manera urgent, especialment aquelles destinades a la promoció del lloguer. Cal, doncs, potenciar les polítiques socials, activar un pla de xoc contra l’atur i diversificar el model econòmic perquè no es tinguin tots els ous en una sola cistella i es miri a un horitzó d’una economia social, cooperativa i que aposti pel bé comú. La Girona amb vida on la precarietat no s’apodera de les nostres vides. I, per això i per les oportunitats, la cultura és un eix fonamental que també ens proposem de potenciar a partir de polítiques que vinculin els grans esdeveniments amb la cultura de base i que impulsin la formació i la creació, Finalment, Girona ha de ser el pal de paller de la coordinació municipalista per a l’exercici del dret a l’autodeterminació, conjuntament amb Lleida i Tarragona (i potser Barcelona). El país no es mereix ser hostatge del règim del 78 i els municipis hi tenim molt a dir. I això passa també per desenvolupar una ciutat que sigui eminentment participativa i on la sobirania recaigui en les veïnes, els veïns i els barris. Reformular els pressupostos participats, crear els consells de barri o apostar inequívocament per fer consultes populars ens acosten també a l’autodeterminació com a poble i a la ciutat democràtica a què aspirem.

Resumir tot una proposta programàtica en un discurs com el d’avui no és tasca agraïda. Segur que hi haureu trobat a faltar alguns matisos i una part de concreció. Però això arribarà, de ben segur, durant les properes setmanes. En tot cas, sí que tenim clar que el futur govern ha d’estar pensat en clau de futur i orgànicament ha de ser senzill alhora que clarificador de les necessitats que tenim com a ciutat. Per això, fem una proposta de 5 grans àrees: una d’alcaldia, hisenda i construcció republicana, una d’economia, treball i innovació, una tercera que uneixi drets de ciutadania, educació, cultura i esports, una quarta que inclogui els drets socials lligats també a la seguretat i, finalment, una cinquena de transició ecològica, urbanisme i mobilitat que lideri la transformació en clau ambiental, d’habitatge i urbanística que necessita Girona pels propers 25 anys. Aquesta proposta la posem a disposició de l’alcaldessa i, com el programa que hem presentat, serà el nostre punt de partida pel diàleg que vindrà.

Ja per acabar, deixeu-nos fer un reconeixement polític de primer ordre als milers de gironins i gironines que participeu del teixit col·lectiu i social d’aquesta ciutat. Si Girona batega és especialment gràcies a vosaltres que des de l’associacionisme veïnal, esportiu, cultural i des dels moviments socials empenyeu les institucions cap a una Girona viva, cooperadora, justa, ecològicament sostenible i que cuida la seva gent. Aquesta ha sigut la millor escola on ens hem cuit a foc lent els que avui formem Guanyem Girona. A nivell personal, a la vostra falda m’hi he fet gran i m’he fet com a persona i també com a regidor.

Amb vosaltres he après gairebé tant com de la mà de la meva companya, d’amigues i amics, del meu germà i, per suposat, de la Glòria Vilar i Farrerós i en Tià Salellas i Magret a qui, literalment, els hi dec tot. Aquests dies, les paraules d’un jugador de bàsquet nord-americà, Kylie Lowry, s’han fet virals perquè responia a la pregunta de si tenia pressió per jugar la final de la NBA recordant tots els esforços de la seva mare i la seva àvia per garantir a ell i als seus germans un habitatge, menjar i roba per sortir al carrer. Això sí que és pressió deia el jugador en qüestió. Consciència de classe. Bé, amb la distància evident, quan la gent em pregunta si ser regidor té sentit jo sempre penso en la posició de privilegiat que tinc per haver tingut una mare i un pare que mai van deixar de creure i de lluitar per un entorn més just; a tot moment i a tota hora. Sense ells avui no seria alcaldable, rebels de cor, perseverants de vida. Avui no podeu ser en aquest plenari, però gràcies per haver-me ensenyat tant.

Llicència personal feta, ara sí que acabo: era Albert Camus qui deia que la justícia és com la democràcia que o és total o no existeix. I jo m’atreviria a dir que Girona serà “total” en drets, cultura, educació i llibertat o no serà. Posem-nos-hi totes i tots. Fem-ho per aquelles persones amb qui convivim en places, carrers, comerços i habitatges. Per elles, tot. És la nostra vocació de servei, la d’aquest humil grup municipal. Guanyem Girona per a la seva gent. Guanyem-la. I fem-ho sempre empenyent cap a la República catalana. La de Fuster, Candel, El Hachmi, Rosalía, Comadira, Boiro o Bertrana.