Cultura popular
Comencen les Festes de l'Ós a Catalunya Nord

Les Festes de l’Ós provenen de la llegenda d’en Joan de l’Ós i d’antics ritus tradicionals iniciàtics, relacionats amb la fertilitat i anunciant la renaixença de la primavera. L’Ós, raptor de pastores joves, és caçat pels caçadors, capturat i mostrat als pobletans a les places del poble. Al final, l’animal és afaitat i recobra de nou el seu aspecte humà. En Joan de l’Ós és un ésser híbrid, mig humà mig animal, nascut d’una dona i d’un ós i dotat d’una força sobrehumana que li permet superar diverses proves. Així es presenten les Festes de l'Ós a Catalunya Nord

03/02/2019 Cultura

Aquest diumenge ha començat a Arles de Tec (Vallespir) la Festa de l'Ós. Prats de Molló l'acollirà el 24 de febrer i Sant Llorenç de Cerdans, el 3 de març. Així com altres indrets de la geografia catalana. Segons festes.org, la tradició és ben viva també en diferents municipis de les Terres de Ponent i Andorra. 

Precisament aquests tres pobles nord-catalans es van unir fa cinc anys per demanar el reconeixement de l'Unesco l'inscripció de la Festa la llista del Patrimoni Immaterial de l'Humanitat.

Creença Popular

En relació a la Festa de l'ós, Festes.org apunta, "a una creença popular associada al 2 de febrer, també molt estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la seva hibernació. Hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir, en una metàfora del que succeeix a nivell meteorològic. Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada Festa de l'Ós, Ball de l’Ós, Cacera de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un grup de personatges simulen empaitar, capturar, i finalment "afaitar" un ós que entra al poble i fa tot tipus de malifetes".

D'altra banda, l’associació Costumari de Catalunya Nord, curosa d’estudiar i de valoritzar el patrimoni cultural i festiu d’aquest territori, el promou per l’Alt Vallespir i arreu de la nació.