He tingut ocasió de dialogar amb persones molt introduïdes en el món dels jutges i m'asseguren que un elevadíssim tant per cent dels titulars són persones amb mentalitat del sistema que tractem de superar. Ningú s'atreveix a plantejar clarament la democratització del cos judicial.
El poder judicial és un sector essencial en un estat democràtic. Però en nom de la seva independència ningú no s'atreveix a cercar solució perquè aquesta independència no acabi en perpetuació d'un sistema que el poble no vol.
L'únic escrúpol per deixar al senador Chueca Goitia en mans dels tribunals ordinaris va ser aquest. Però pensem que el seu company de procés no podrà escapolir-se. El que hauria de fer UCD no és salvar Chueca sinó salvar-nos a tots. L'endemà, en el Ple, Peces Barba del Brio es va referir a «els cants de sirena d'alts estaments de la judicatura i de la fiscalia que són restes del feixisme». I Huerta Argenta es va referir al que els costa a jutges i magistrats entendre la funció dels advocats: «Només saben per on van els trets d'un procés els qui hi treballen de debò». Indignat, Landelino Lavilla, ministre de Justícia, va dir: «Voldria que no haguessin estat dites un seguit de coses, que de cap manera voldria haver sentit». I res no va resoldre.
El món de la judicatura i de la fiscalia és un vedat tancat. I a causa d’aquest, no hi ha mesures democratitzadores.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina