Diada de Catalunya Nord
La fi del Correllengua i la Diada de Catalunya Nord es fusionen en una jornada històrica

Més de 10.000 persones participen a la multitudinària marxa que, sota el lema 'Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans',
ha transcorregut pel centre de la població

11/11/2018

Aquest dissabte, dia 10 de novembre, ha tingut lloc a la ciutat de Perpinyà una nova jornada per commemorar el Tractat dels Pirineus, l'acord pel qual el 1659 les comarques de la Catalunya Nord van quedar sota administració francesa.

La jornada ha comptat amb diversos actes que, una vegada més, s'han fet coincidir amb la cloenda del Correllengua, la principal iniciativa de mobilització per la llengua, la cultura i la nació catalanes que, des de fa 22 anys, organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) arreu de la nostra geografia.

La diada d'enguany ha tingut com a acte central la marxa que s'ha desenvolupat pel centre de la capital rossellonenca sota el lema 'Som Catalunya Nord, fem Països Catalans', a la qual s'han sumat més de 10.000 persones. La CAL, que per a l'ocasió ha organitzat dos autocars provinents de Barcelona, hi ha estat present amb un bloc propi.

Abans de la manifestació, i a aprofitant que enguany se celebra l'Any Fabra, la CAL ha aprofitat per convocar una visita guiada a Prada de Conflent, on el mestre i filòleg català va passar una part significativa de la seva vida.

A la localitat del Rosselló, seu de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), un centenar llarg de persones ha resseguit els llocs més emblemàtics que Pompeu Fabra va conèixer i passar-hi llargues estones (Grand Hotel, carrer dels Marxans, Antic Ajuntament, carrer de l’Hospital o carrer Pompeu Fabra), finalitzant amb una ofrena floral al cementiri on reposen les seves despulles. Davant de la seva tomba, l'actriu Carme Sansa ha llegit el poema 'El meu poble i jo'.

Com és tradicional, la jornada ha acabat davant d'El Castellet, epicentre de Perpinyà, on s'ha reclamat la sobirania de Catalunya Nord i la resta dels territoris que conformen els Països Catalans, alhora que s'ha exigit la immediata llibertat dels polítics i representants de la societat civil empresonats per les autoritats espanyoles. Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha volgut agrair la tasca duta a terme el darrer any per la Catalunya Nord: “aquest any hem vingut més nombrosos que mai aquí dalt perquè us hem de donar les gràcies per fer possible l’1-O amb l’operació de les urnes, per ajudar al primer exili i per tota la solidaritat que heu mostrat amb els represaliats polítics al llarg de tot aquest any”.

L’acte també ha comptat amb els parlaments de Feliu Ventura, cantant de Xàtiva, Tomeu Martí Figueral, president del Grup Blanquerna, i amb la lectura de dues cartes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, llegides per Elisenda Paluzie i Marcel Mauri, respectivament. Amb aquesta representació s’ha fet palesa la visibilitat dels Països Catalans. Finalment, l’acte ha clos amb la lectura d’Emma Soler, de la Catalunya Nord, d’un manifest del Col·lectiu 7 de Novembre. Segons aquest col·lectiu, aquest any hi ha hagut una participació tres vegades superior a la que era habitual i “L’indépendant” ha comptabilitzat la participació amb 10.000 assistents.