Avise el Raúl i tots els mascles d'esquerres (aquests que tenim al costat en reunions parlant 3 hores, explicant què és la igualtat però sense renunciar a assistir per quedar-se a casa netejant les rajoles) que sóc d'aquestes "progres-víctimes-de-la-
globalització" que no tenen res més que fer que parlar d'opressions diverses com qui es fa les metxes (per a totes les persones que m'estan llegint, la ironia estarà present en tot aquest article).
Una de les lluites que defense és la lluita contra la gordofòbia. Raúl i la resta de mascles d'esquerres: a que us esteu pegant unes bones riallades ara mateix, llegint-me? A què sí? A què us sembla estúpid? El cas és que porte temps formant-me en el tema, coneixent a molta gent interessant pel camí. Algunes persones creuen que som un grup de burgeses que no saben que és no arribar a final de mes (perquè clar, no hi ha grossos, Raúl s'ha dirigit a nosaltres, les dones, les que hem de "cuidar-nos" el físic i ser primes). En el fons estem davant del clàssic paternalisme que ens diu que se'ns va el cap posant-nos sigles postmodernes (em pararia una bona estona a explicar la manca de respecte que suposa llegir com Raúl afegeix lletres en majúscules al col·lectiu LGTBI, però espere que això ho responga alguna d'aquestes persones que han donat la seua vida defensant la seua llibertat sexual i/o expressió de gènere).
Segur que hi ha gent amb una posició econòmica bona entre les feministes o en el col·lectiu LGTBI, que fins i tot mostren un classisme terrible, però això no vol dir que aquestes causes no tinguen sentit. Pel que sembla, les identitats estan malament si t’ixes de l'única i veritable, la de la classe treballadora. Perquè com tots sabem, en el nostre col·lectiu (si, sóc una "curranta" normal i corrent de família treballadora) no hi ha masclisme, ni homofòbia, això són coses alienes a la gent d’esquerres... El que em sembla indigne és parlar de l'antifeixisme i de l'esquerra sense veure allò de positiu de la diversitat, del ventall de possibilitats diferents que suposem les persones. El que fa mal a l'esquerra és no saber adaptar-se als temps i els canvis, és no saber que l'època del mascle alfa ja està arribant al seu final. I que, per molt que el mascle es vestisca d'esquerres, mascle es queda.
Diu: "parlen dels cossos amb moltes corbes però no diuen res respecte a que l'obesitat d'aquestes dones grosses és símptoma de pobresa”, com si cap activista de la diversitat corporal haguera parlat d'aquest assumpte. Com si ni Magda Piñeyro, ni Nicolàs Cuello, ni la companya valenciana Nina Navajas, ni jo mateixa haguérem parlat de la relació del cos i el pes amb el capitalisme. Supose que Raúl pensa que som una gent sense contingut, ni discurs ideològic, ni res.
Hi ha una relació evident entre la grossor i el capitalisme, és una obvietat (a menys recursos econòmics, aliments menys nutritius a baix cost i per tant més possibilitats de pesar més), però això no vol dir que la nostra lluita només tinga consistència si es cita la lluita de classes. La gordofòbia existeix encara que no hi haja un factor econòmic pel mig. Una grossa rica segueix sent més privilegiada que jo en alguns contextos, però seguirà sent repudiada per grossa en altres com jo i això passa simplement perquè el greix suposa motiu de discriminació.
Aquesta frase el que en realitat deixa ben latent és el recel al fet que parlem dels nostres cossos i els acceptem com són. Cossos que en aquesta societat no tenen valor ocupant espais. Recorde que he llegit amb estupor molts "comumatxos" opinant sobre gordofòbia. Per a ells, el nostre moviment no té sentit perquè associen grossor amb abundància, avarícia, menjar ràpid i capitalisme. Des d'aquesta perspectiva simple i fàcilment desmuntable, ens diuen que deixem de parlar d'aquest tipus de discriminació, encara que la estiguem patint tota la vida. Ara que comença a existir una major consciència amb la diversitat corporal, el discurs dels nostres herois de la revolució ha evolucionat: "val, parlem de grossor però recordant que tota aquesta gent és pobre". En el fons ens estan dient que no els importem i que si no hi ha una lluita al darrere que es considere més sòlida no ens escoltaran. Perquè la realitat és que no ens veuen com a subjectes amb poder de decisió, opinió, capacitat crítica i política, i això és simplement gordofòbia interioritzada.
Estic d'acord que alguns mitjans s'estan beneficiant del moviment "body positive" i tota la nostra lluita per a, simplement, generar un mercat nou on vendre'ns roba i altres productes. En realitat, els és igual que acceptem el nostre cos, només persegueixen cosificar-nos dins d'uns paràmetres que definisquen quina quantitat de greix és tolerable. Per això inventen conceptes com el de “gordibones", per a que la mirada masculina no deixe de definir-nos i ens done la seua aprovació. Tot i que aquests xicotets passos poden ajudar en una mesura a que la gent accepte cossos amb una mida una mica més gran, no estan generant un debat real i profund sobre el tema, apostant per la llibertat total i absoluta dels cossos. I és que el capitalisme mai ens deixarà anar lliurement.
Cal deixar de banda l'ego masculí, els pensaments patriarcals i les idees basades en dogmes. L'esquerra no hauria de culpar una part d'ella mateixa pel repunt de VOX. Això és feridor i insultant. L'esquerra hauria de fer autocrítica i potser repensar si no està tancant portes a nous discursos plurals i més oberts, a la meravellosa diversitat, d'acord amb els temps que ens envolten. I tindre clara dues coses: 1) la nostra lluita, no és la seua, i no la podem dirigir de la mateixa manera, 2) el capitalisme s'adapta a tot el que puga absorbir per a generar nous mercats, i això inclou furtar-nos els nostres missatges i manipular-los.
Article de Raúl Solís,https://www.lavozdelsur.es/ellos-ellas-elles-y-vox/
Una de les lluites que defense és la lluita contra la gordofòbia. Raúl i la resta de mascles d'esquerres: a que us esteu pegant unes bones riallades ara mateix, llegint-me? A què sí? A què us sembla estúpid? El cas és que porte temps formant-me en el tema, coneixent a molta gent interessant pel camí. Algunes persones creuen que som un grup de burgeses que no saben que és no arribar a final de mes (perquè clar, no hi ha grossos, Raúl s'ha dirigit a nosaltres, les dones, les que hem de "cuidar-nos" el físic i ser primes). En el fons estem davant del clàssic paternalisme que ens diu que se'ns va el cap posant-nos sigles postmodernes (em pararia una bona estona a explicar la manca de respecte que suposa llegir com Raúl afegeix lletres en majúscules al col·lectiu LGTBI, però espere que això ho responga alguna d'aquestes persones que han donat la seua vida defensant la seua llibertat sexual i/o expressió de gènere).
Segur que hi ha gent amb una posició econòmica bona entre les feministes o en el col·lectiu LGTBI, que fins i tot mostren un classisme terrible, però això no vol dir que aquestes causes no tinguen sentit. Pel que sembla, les identitats estan malament si t’ixes de l'única i veritable, la de la classe treballadora. Perquè com tots sabem, en el nostre col·lectiu (si, sóc una "curranta" normal i corrent de família treballadora) no hi ha masclisme, ni homofòbia, això són coses alienes a la gent d’esquerres... El que em sembla indigne és parlar de l'antifeixisme i de l'esquerra sense veure allò de positiu de la diversitat, del ventall de possibilitats diferents que suposem les persones. El que fa mal a l'esquerra és no saber adaptar-se als temps i els canvis, és no saber que l'època del mascle alfa ja està arribant al seu final. I que, per molt que el mascle es vestisca d'esquerres, mascle es queda.
Diu: "parlen dels cossos amb moltes corbes però no diuen res respecte a que l'obesitat d'aquestes dones grosses és símptoma de pobresa”, com si cap activista de la diversitat corporal haguera parlat d'aquest assumpte. Com si ni Magda Piñeyro, ni Nicolàs Cuello, ni la companya valenciana Nina Navajas, ni jo mateixa haguérem parlat de la relació del cos i el pes amb el capitalisme. Supose que Raúl pensa que som una gent sense contingut, ni discurs ideològic, ni res.
Hi ha una relació evident entre la grossor i el capitalisme, és una obvietat (a menys recursos econòmics, aliments menys nutritius a baix cost i per tant més possibilitats de pesar més), però això no vol dir que la nostra lluita només tinga consistència si es cita la lluita de classes. La gordofòbia existeix encara que no hi haja un factor econòmic pel mig. Una grossa rica segueix sent més privilegiada que jo en alguns contextos, però seguirà sent repudiada per grossa en altres com jo i això passa simplement perquè el greix suposa motiu de discriminació.
Aquesta frase el que en realitat deixa ben latent és el recel al fet que parlem dels nostres cossos i els acceptem com són. Cossos que en aquesta societat no tenen valor ocupant espais. Recorde que he llegit amb estupor molts "comumatxos" opinant sobre gordofòbia. Per a ells, el nostre moviment no té sentit perquè associen grossor amb abundància, avarícia, menjar ràpid i capitalisme. Des d'aquesta perspectiva simple i fàcilment desmuntable, ens diuen que deixem de parlar d'aquest tipus de discriminació, encara que la estiguem patint tota la vida. Ara que comença a existir una major consciència amb la diversitat corporal, el discurs dels nostres herois de la revolució ha evolucionat: "val, parlem de grossor però recordant que tota aquesta gent és pobre". En el fons ens estan dient que no els importem i que si no hi ha una lluita al darrere que es considere més sòlida no ens escoltaran. Perquè la realitat és que no ens veuen com a subjectes amb poder de decisió, opinió, capacitat crítica i política, i això és simplement gordofòbia interioritzada.
Estic d'acord que alguns mitjans s'estan beneficiant del moviment "body positive" i tota la nostra lluita per a, simplement, generar un mercat nou on vendre'ns roba i altres productes. En realitat, els és igual que acceptem el nostre cos, només persegueixen cosificar-nos dins d'uns paràmetres que definisquen quina quantitat de greix és tolerable. Per això inventen conceptes com el de “gordibones", per a que la mirada masculina no deixe de definir-nos i ens done la seua aprovació. Tot i que aquests xicotets passos poden ajudar en una mesura a que la gent accepte cossos amb una mida una mica més gran, no estan generant un debat real i profund sobre el tema, apostant per la llibertat total i absoluta dels cossos. I és que el capitalisme mai ens deixarà anar lliurement.
Cal deixar de banda l'ego masculí, els pensaments patriarcals i les idees basades en dogmes. L'esquerra no hauria de culpar una part d'ella mateixa pel repunt de VOX. Això és feridor i insultant. L'esquerra hauria de fer autocrítica i potser repensar si no està tancant portes a nous discursos plurals i més oberts, a la meravellosa diversitat, d'acord amb els temps que ens envolten. I tindre clara dues coses: 1) la nostra lluita, no és la seua, i no la podem dirigir de la mateixa manera, 2) el capitalisme s'adapta a tot el que puga absorbir per a generar nous mercats, i això inclou furtar-nos els nostres missatges i manipular-los.
Article de Raúl Solís,https://www.lavozdelsur.es/ellos-ellas-elles-y-vox/