El poder concentrat, si estigués controlat pel poble seria el més formidable mitjà de desenvolupament i progrés. En l'actual moment històric sense inversions quantiosíssimes entraríem en una recessió tràgica. És doncs imprescindible la concentració. Però està en mans de pocs i al servei del seu particular afany de lucre.
Indigna llegir als diaris que les centrals sindicals necessitaran gastar en les pròximes eleccions a delegats d'empresa al voltant de mil milions de pessetes. La democràcia resulta així una qüestió de diners. ¿Pensaven així els inventors de la democràcia liberal al segle XVIII? ¿Pensaven que el bombardeig publicitari que s'obté amb tants milions allunyaria la capacitat decisòria del poble? La informació i les raons de convicció han quedat substituïdes per les més sofisticades tècniques de seducció de masses. Si no posem dràsticament fre a aquestes absurditats amb lleis electorals que les eliminin, no ens estranyem que gent del poble senzilla i sensible, especialment gent jove, empesa per la falta d'oportunitats a una marginació sense entranyes, es desesperi o opti per procediments dolorosament expeditius.
Fa uns dies una presa d'Euskadi i un pres de Galícia es van suïcidar. Avui llegeixo que mor un guàrdia civil metrallat a Pamplona. El terror en mans de pocs és la resposta natural al poder en mans de pocs.
Malauradament hi ha qui sembra vents i s'estranya de recollir tempestes.
I cal dir al poble, quan pateixi els efectes del terror expeditiu, que s'enfadi amb aquells que fan servir el poder de forma també expeditiva, en el seu afany de lucre.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina