11 de Setembre del 1977 al Principat. Un gran pas endavant

L'11 de Setembre d'enguany ha representat un important pas endavant per al moviment nacional-popular català al Principat. l aquest pas endavant s'ha demostrat a dos nivells diferents i igualment importants:

• A nivell general les amplíssimes mobilitzacions populars en reivindicació de l'Estatut, entre les quals cal destacar la gran concentració de Barcelona que superà en nombre totes les realitzades en diades anteriors: El poble català demostrà de manera massiva, com no ho havia fet mai, la seva decidida voluntat d'autogovern, d'amnistia i de llibertat, voluntat que ni les maniobres del govern ni els pactes dels reformistes no han pogut efectivament satisfer.

• A un altre nivell, cal analitzar amb atenció l'acte realitzat al matí al Fossar de les Moreres: convocat pel conjunt de les forces independentistes, fou una clara demostració de la implantació real al si del nostre poble, del plantejament d'independència i de les àmplies perspectives obertes a l'independentisme català d'esquerra si sap treballar adequadament a nivell de propaganda ideològica o d'organització del moviment naciónal-popular.

Aquesta necessitat d'una voluntat ferma i decidida d'obrir carn( propi a la nostra alternativa nacional-popular ens ha quedat demostrat en el cas d'aquest acte al Fossar de les Moreres: mentre molts dels altres grups independentistes es mostraven vacil·lants i indecisos en les convocatòries (especialment FNC i MU) no podem deixar de valorar positivament la lrnportància que tingué la posició decidida del nostre partit i la seva confiança en les potencialitats del nostre poble, per a-fer possible aquesta important concentració.

L'11 de Setembre ens ha de servir, doncs, d'estímul i d'exemple: d'estírnul per a continuar la lluita per l'autogovern amb renovada força, coneixedors del gran suport de masses en qué recolza realment; i d'exemple, com a demostració de la palidesa i de l'encert de la realització d'accions i de mobilitzacions que delimitin clarament el camp de l'independentisme d'esquerra i ajudin a l'avanç del moviment nacional-popular.

9 d'Octubre: El País Valencià ha parlat

Octubre ha estat un mes important per als Països Catalans i la seva lluita d'alliberament nacional: en la Marxa i en la Diada del 9 d'octubre va quedar palès el que cap força tipus PSOE-PC fa un any hauria gosat defensar: la voluntat d'avançar en el procés autonòmic del País Valencià.

El 9 d'Octubre, doncs, ha suposat un important pas en la conscienciació del poble del País Valencià en la més lrnpressionant manifestació pública valenciana reclamant l'Estatut. Aquest esdeveniment ha estat fruit, indubtablement, dels molts anys de lluita pels nostres drets nacionals, lluita portada molts cops davant la indiferència si no l'hostilitat dels qui avui no han tingut més remei que assumir-la. Aquesta ha estat la més gran victòria del poble: la reivindicació massiva d'un procés autonòmic propi que uns han hagut d'assumir vulguis no vulguis i que d'altres no han pogut impedir malgrat l'enorme força de què encara gaudeix el "bunquer-barraqueta".

Cal Insistir, doncs, en el pas endavant que ha fet el poble valencià superant esmicolaments provincianistes i assolint uns plantejaments polítics. Fa poc temps -recordem-ho- parlar d'autonomia, d'Estatut, de Generalitat, de Parlament del País Valencià, era una cosa considerada utòpica. Ara és un fet assurnlt per la totalitat de les forces polítiques d'esquerra.

Els actes posteriors de la nit dels Premis d'Octubre i l'Aplec del Puig han marcat un contingut diferent; un nou pas endavant. Si a la Marxa i a la Diada s'hi expressava el nivell de consciència general del poble, als Premis Octubre i al Puig s'hi van aplegar els sectors més avançats, aquells qui parteixen de la concepció del País Valencià com una part integrant d'una nació, dels Paisos Catalans, i que reivindiquen obertament la independència nacional.

La importància d'aquests darrers actes és, doncs, una alta mostra de l'avanç de la lluita nacional-popular al País Valencià. Aquests sectors (defensors dels Països Catalans, independentistes) que des de fa anys han desplegat un treball constant de conscienciació i mobilització malgrat tota mena d'entrebancs (multes i atemptats contra els Premis Octubre, prohibicions de l'Aplec ... ), són realment els qui han impulsat, d'una banda, el redreçament com a poble del Pafs Valencià demostrat a la Diada, i d'altra banda; l'expansió important d'una lfnia socialista independentista.

La realitat d'aquesta tasca queda dernostrada per la seva assumpció popular malgrat les reaccions i reticències expressades per tota mena de sucursalistes i regionalistes-reformistes (com el PCPV, PSP, PSPV ... ) que es resisteixen Inútilment a acceptar que ha aparegut un cor· rent revolucionari amb perspectiva independentista al País Valenclà.